Vaja, quina casualitat! l'Òscar i jo vam ser amics durant 20 anys. Vam créixer junts literàriament i culturalment durant els anys de la Transició, quan tot estava encara per fer, i vam viure grans experiències.
Enric, al final serà cert allò dels lligams invisibles: l'Òscarva ser un dels redactors de Dinamo, l'històric fanzine català on vam participar una bona colla de dibuixants, escriptors i altres herbes.
Gran llibre, per cert.
ResponEliminaI gran persona, l'Óscar. Com a dibuixant, però, deixem-ho en "voluntariós" :)
EliminaCom a literat no el poso en dubte, com a dibuixant... En fi, com a mínim no té complexos!
ResponEliminaBen dit, Galderich, cal ser positius
EliminaSuposo que aquest Pàmies, no és el mateix que feia Roberto el Carca....
ResponEliminaCarles, no és el mateix, no s'assembla ni en pintura (sic). Per cert, quina gran història, aquella d'El víbora!
EliminaVaja, quina casualitat! l'Òscar i jo vam ser amics durant 20 anys. Vam créixer junts literàriament i culturalment durant els anys de la Transició, quan tot estava encara per fer, i vam viure grans experiències.
ResponEliminaEnric, al final serà cert allò dels lligams invisibles: l'Òscarva ser un dels redactors de Dinamo, l'històric fanzine català on vam participar una bona colla de dibuixants, escriptors i altres herbes.
EliminaUff..n om´agrada gens...Salut
ResponEliminaMiquel, segueixes tenint bon gust ;)
Elimina