dimecres, 16 de gener del 2013

Bazooka Joe




Bazooka Joe
Cromos del xiclet Bazooka
Any 60

15 comentaris:

  1. Suposo que després del Bazooka vindran els cromos del Dunkin i del Niña. Tens els Billetes del Mundo de la Bimbo?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Del Dunkin tinc les figuretes de la Warner i les xapes de jugar a futbol. Del Niña tinc un àlbum. I el Billetes del Mundo ho he de mirar; tinc diversos àlbums de la Bimbo però no sé si aquest

      Elimina
  2. que bueno ¡¡¡ ya no me acordaba del envoltorio con la viñeta ¡¡¡

    ResponElimina
  3. És curiós com fins i tot m'ha vingut el gust dels Bazooka a la boca. Com podem relacionar imatges i records sensitius!

    ResponElimina
  4. Chiclet Bazooka, ¡siempre en la boca!

    ResponElimina
  5. Eren boníssims! (no sé si ara pensaria el mateix...)

    ResponElimina
  6. Respostes
    1. Diria que de paper encerat, Carles.

      Elimina
    2. L'autor ha eliminat aquest comentari.

      Elimina
    3. No he eliminat cap comentari, simplement l'he canviat de lloc, que m'apareixia com a resposta, quan no ho era :)

      Elimina
    4. Són encerats. En aquella època em sembla que no hi havia paper plastificat.

      Elimina
  7. Em sap greu dir-ho, però del Bazooka Joe no m'agradava res: ni la textura -eren durs com una pedra- ni el gust -sabien a pols -ni els dibuixos que sortien dins. Potser l'únic salvable per al meu gust era la forma tan especial que tenien.
    On hi hagués un Dunkin, ja podien posar Bazookas, que no tenien res a fer, haw, haw!

    ResponElimina
  8. Els records de la infantesa em sembla que estan tots adulterats. Però sí que puc dir que un simple xiclet, i més si anava acompanyat d'un cromo o un gadget tenia un gran valor en uns temps en què no teníem gaires coses.

    A mi també m'ha vingut el gust a la boca. I és cert: eren molt durs.

    ResponElimina
  9. Madre mía, qué recuerdos de unas primerísimas aproximaciones a la estética acompañadas de tres pisos de chicle de pronunciado sabor a fresa (y es cierto: cuánta alegría daba al comerlo tras salir del parvulario)... y cuánta más razón tiene usted, Enric: todo recuerdo es inevitablemente adulteración, y los de la infancia más, tanto por su lejanía como por la mitificación a la que les sometemos...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abuelito, muy bueno esto de "aproximación a la estética": cuando un disseño difiere de lo normal o de lo conocido no sólo sorprende, sino que te permite reflexionar.

      Elimina