Sorprèn el contrast entre la figura toveta i corba del nen/a amb galtes vermelles, i la duresa rectilínia de les barres laterals i el motiu floral, duresa que intueixo també física, pròpia dels dietaris.
Habla de un mundo en el que el dibujo lo era todo, o casi todo, en el lenguaje visual, mundo que en este sentido muchos añoramos sin haberlo conocido (o tal vez más aún por eso mismo...)
Caramba, con un Hermes y todo ¡¡
ResponEliminaSí, Miquel, més d'un es deu estar fregant les mans!
EliminaPreciós el Hermes de Jorba, una troballa preciosa, moltes gràcies per avisar-me, una abraçada gràcies.
ResponEliminaDe res, Mª Trinidad!
EliminaDecó en estat pur. Magnífica!
ResponEliminaI fixa't que encara no s'havia proclamat la República i el nen sembla anunciar l'esclat nu de l'esperança!
EliminaElegantissima portada, com la de tots els dietaris de Can Jorba.
ResponEliminaCarles, que en tens més?
EliminaSorprèn el contrast entre la figura toveta i corba del nen/a amb galtes vermelles, i la duresa rectilínia de les barres laterals i el motiu floral, duresa que intueixo també física, pròpia dels dietaris.
ResponEliminaTens tota la raó, Leb.
EliminaHabla de un mundo en el que el dibujo lo era todo, o casi todo, en el lenguaje visual, mundo que en este sentido muchos añoramos sin haberlo conocido (o tal vez más aún por eso mismo...)
ResponEliminaTiene usted razón, Abuelito. La imagen nos lo dice todo.
Elimina