dimarts, 9 de març de 2010

GIMNOS, REVISTA DE LIBRECULTURA

Gimnos, revista de librecultura. València, març del 1935

10 comentaris:

  1. Si avui és dimarts i no dijous!
    Vist ara, resulta encantador que "anar conill" pugui esdevenir un afer "doctrinal".

    ResponElimina
  2. Girbén,

    Vaig dubtar, però la militància d'aquesta revista em va fer plantejar de treure-la del dijous. El fet de voler treure-li tot concepte pecaminós al cos (malgrat tot les fotografies són d'un erotisme flowers!) crec que és el punt per passar-la a un dia qualsevol.

    Els anys 30 (pensem amb els nostres avis!) anar conill era tot un acte de militància! Si per algú encara ho és, imagina-t'ho fa 75 anys!

    Per cert... ara me n'adono que aquesta revista aquest mes de març fa 75 anys! D'això se'n diu telepatia galerística!

    ResponElimina
  3. El moviment naturista va ser molt reprimit en l'època sindicalcatolicista. Actualment ha tornat a reviscolar i és una forma de vida en contacte amb la natura. M'ha agradat que hagis publicat una revista d'aquell temps.

    ResponElimina
  4. Òndia! "una concepción no naturista del nudismo", què interessant! fins i tot ara! :)

    ResponElimina
  5. Oh, senyor Galderich; si no encerto trobar quin punt podria discutir-li, si per a mi cada dia és dijous (el dia de la paella o d'anar en pilotes).
    Si la doctrina d'aquestes revistetes va arrelar prou en mi com per acabar treballant durant un temps com un dels escassos models de dibuix mascles capaç de romandre nu abraçat a una mossa com cal!
    També li diré que conservo algun testimoni del subtil joc de miralls que vaig voler dreçar quan feia de model de belles arts: de quan, nuet a la palestra, m'afanyava a dibuixar els que m'estaven dibuixant. I ja es pot imaginar l'il·lu que em faria retrobar-me amb un d'aquells retrats fets de l'altra banda...

    ResponElimina
  6. Deixant de banda el contingut -lloable al màxim, i parlo seriosament-, el logotip de la revista és molt interessant, tot i la pèssima resolució final de la portada. Però cal aplaudir l'intent de fer-ho bé.

    ResponElimina
  7. El logotip, la tipografia, la composició... és un molt bon disseny. En sap greu reconèixer que el disseny valencià dels anys 30 era molt bo perquè t'ho acabaràs creient, però les evidències són el que són!

    ResponElimina
  8. Ui! Això és un clàsic del nudisme llibertari... Hi havia alguna altra revista similar, que combinava continguts naturistes, nudistes i anarquistes. Una gran època de la nostra història, quan tots érem molt més creatius.

    ResponElimina