dijous, 23 de setembre de 2010

ERITROPOIESI

No va resultar gens senzill el robatori de l’eritropoietina fragans, però calia fer-ho.
En Galderich va perdre les seues sabates italianes de pell –entre d’altres coses menys confessables- , i jo les meues bambes de puntera blanca; la fam ens va devorar –quina paradoxa!- mentre esperàvem dolorosa i pacientment l’esdeveniment històric; els cabells ens caigueren desaforadament, deixant encara els nostres caps més calbs si cap.
Però l’esperança, perduda després d’aquells dies d’aventura i sofriment inenarrable –per això no us ho narrem- retornà a nosaltres: el missatge enviat en una ampolla de vidre s’havia rebut, i finalment arribava l’ajuda!
I consumat el robatori, era el moment de renovar el bloc: duplicar-se o morir, que diuen!
La galeria d’imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky ha mort en acte de servei, dignament i de manera heroica.
Però l’eritropoiesi ja ha començat...

13 comentaris:

  1. Em deixa una mena de neguit aquest post... Aquesta la mort en acte de servei... uix uix uix. Ai! això de l'eritropoiesi sembla molt dolorós. No prengueu mal!

    Esperem que el procés sigui a fi de bé.

    ResponElimina
  2. que se come qué? a mi me habla má sensiyo oye! la sufície que é? uy la eso dela poiesi, será una marraná fiho! si ej keee

    ResponElimina
  3. Ara, no et segueixo...no sé si us he de donar el pèsam o felicitar-vos.
    Era aquest post, un epitafi?

    ai...no sé si podré dormir avui.
    Si de cas, passaré demà el matí. A veure què.

    Estigueu bonets.

    ResponElimina
  4. Galeria d'imatges del Sr. Galderich i el Sr. Leblansky: Requiescat in pastura.
    A rei mort, rei nou! o si us agrada més (no vull ferir sensibilitats), A rei mort, tercera república!

    ResponElimina
  5. Eulàlia, la galeria d'imatges G & L ha mort, però alguna cosa en sortirà d'ella, o això esperem :)

    ResponElimina
  6. Clídice, l'eritropoiesi ja ha començat, però la cosa va lenta, molt lenta...

    ResponElimina
  7. Carme de la maleta, aquest post és un epitafi i alhora un anunci de canvis importants, que ni nosaltres mateixos acabem de tenir clar com aniran.

    ResponElimina
  8. Mari Carme, amén. O millor encara: visca la república!

    ResponElimina
  9. Bé, doncs ja avisareu a quin dia i a quin lloc és la ressurrecció, que ens posarem els vestits de gala per assistir-hi.

    ResponElimina
  10. Sang nova, fresca... Rebuscat però ben trobat.
    Aviam si sou capaços de recórrer els 600 kms que fa un eritròcit durant la seva curta vida1

    ResponElimina