La intensitat del negre i el daurat, la geometria, les ratlles dels cossos, un cert exotisme... fan d'aquesta portada una petita meravella. No sé que té que m'agrada molt!
ja ho sé, és una burrada, però m'ha fet venir al cap un cobrellit que tenia ma mare quan era petita, m'encantava posar-m'hi al damunt i resseguir amb els dits els brodats, daurats i plans :)
Clídice, No és cap burrada perquè tot té relació i la plàstica s'escampa per tot arreu. Tenia un molt bon amic que sempre que veia un Mondrian deia: Mira quines estovalles més maques!
Preciós ¡¡¡
ResponEliminaLa intensitat del negre i el daurat, la geometria, les ratlles dels cossos, un cert exotisme... fan d'aquesta portada una petita meravella. No sé que té que m'agrada molt!
ResponEliminaja ho sé, és una burrada, però m'ha fet venir al cap un cobrellit que tenia ma mare quan era petita, m'encantava posar-m'hi al damunt i resseguir amb els dits els brodats, daurats i plans :)
ResponEliminaClídice,
ResponEliminaNo és cap burrada perquè tot té relació i la plàstica s'escampa per tot arreu. Tenia un molt bon amic que sempre que veia un Mondrian deia: Mira quines estovalles més maques!
hahahaha em costaria poc ser amiga d'algú així :)
ResponElimina