dimarts, 11 de gener del 2011

Y UNA SED DE ILUSIONES INFINITAS DE RUBEN DARIO

DARÍO, RUBÉN. Y una sed de ilusiones infinitas. Madrid, Biblioteca Corona, 1916. (21 x 15 cm.)

6 comentaris:

  1. Poco entiendo de según que cosas, pero aquellas que me parecen extrañas, las suelo apreciar...esta me gusta...

    ResponElimina
  2. Jo la trobo com dius tu estranyament estètica. M'agrada també.

    ResponElimina
  3. Doncs a mi em remet a una època victoriana i ara que hi penso, no sé si m'agrada. M'ha d'agradar?

    ResponElimina
  4. Aquest és el dubte. És una estètica estranya per a nosaltres i per això ens crea aquesta sensació una mica rara. I si no t'agrada, endavant i a dir-ho sense complexes!

    ResponElimina
  5. Com t'ho diria? no és el meu estil, però a mi no se m'ha de fer cabal, si per mi fos no tindria res a les parets de casa i hi ha tot de coses que agraden als altres. O sigui que :)

    ResponElimina