divendres, 15 de juliol del 2011

EL HOMBRE INVISIBLE

 WELLS, H.G. El hombre invisible. Barcelona, Laertes, 2005 i segona edició de 2010. (20 x 12´5 cm.) Il·lustració de Miquel Zueras.

Donació virtual de Miquel Zueras



7 comentaris:

  1. un tema siempre recurrente...¡ cómo nos hubiera gustado tener este poder ¡...

    ResponElimina
  2. Per què serà que ens agradaria ser invisibles, Miquel? Un dia hauríem de fer un bloc de vicis compartits.

    ResponElimina
  3. Ostres, aquest llibre deu de el de capçalera del Leblansky... l'Home Invisible!

    ResponElimina
  4. L'obra de Wells és bona, l'adaptació cinematogràfica de la Universal, també, i les il·lustracions de Zueras, genials.
    Però jo tinc un problema amb l'home invisible, ai! Algun dia, algun dia ho explicaré tot...

    ResponElimina
  5. Ser home invisible és una fantasia que tots hem tingut més d´un cop (ficar-se a un vestidor de dones i entramaliadues semblants) però cal saber una cosa: l´home invisible seria cec perque la seva còrnea no produeix reflexes. Sento espallar-li la fantasia a algú.
    Gràcies per publicar les portades al teu blog, Galderich. Borgo.

    ResponElimina
  6. Ah, molt bona l´idea de l´Enric de fer un blog de vicis. Jo m´hi apunto. Borgo.

    ResponElimina
  7. Això dels vicis... si voleu, pensem-hi durant l'estiu. Hauria de ser una cosa elegant: allò que ens posa a la literatura, al cinema, al còmic, a la música, a la pintura, a l'art en general... Podríem agafar un leit motiv mensual i il·lustrar-lo individualment en un bloc.

    ResponElimina