dilluns, 16 d’abril de 2012

TÍTULO DE COLILLERO

Titulo de colillero. Barcelona, Sociedad Arrendataria de Colillas, 1942  (12,5 x 8 cm.)

15 comentaris:

  1. No, però és un reflex de la misèria de la postguerra. La defineix perfectament. Tinc un altre carnet de la mateixa època (i mateix propietari) que sortirà un dia d'aquests a la Galeria que és el Carnet del Casado. Impagable com aquest!

    ResponElimina
  2. Millor un títol de "colillero" que no pas de "pajillero".

    ResponElimina
  3. Ha, ha! Els meus pares em deien que a la posguerra hi havia la "Cartilla de fumador", una cartilla de racionament per el tabac que aqui és van plantejar per reduir el consum del tabac farà uns deu anys. Salut. Borgo.

    ResponElimina
  4. M'encanten aquests gadgets que fan palpable el passat! :)

    ResponElimina
  5. Fa poc vare'm veure a l'entrada del Ikea, un senyor que agafava les burilles que deixaven al cendrer de la entrada i em vaig quedar molt impressionada ja que només ho havia vist al cine en B/N, encara que ho havia sentit moltes vegades.

    ResponElimina
  6. Disculpeu la meva ignorància però, la finalitat era juntar la picadura i liar cigarrets nous o bé "'l'autoconsum directe"? Impressionada...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Era l'aprofitament directe de la punta de cigarreta que algú havia tirat abans d'arribar al feltre... Era la postguerra, època de crisi...

      Elimina
  7. Impresionante documento, hasta se huelen desde aquí los aromas a cutrez y nicotina rancia... y hasta a reniego e injusticia, me temo...

    ResponElimina
  8. Todo muy rancio... ¡esta sería una definición!

    ResponElimina