divendres, 14 de juny del 2013

EL URBANO RAMON

FERRANDIZ. El urbano Ramón. Barcelona, EDIGRAF, 1966

Donació virtual de Mariona del Putxet


9 comentaris:

  1. Con el semáforo de la calle Urgell/ París, que se cambiaba con manivela ¡¡¡¡¡

    ResponElimina
  2. Li falta la pipa amb l'estanquera a la culata.

    ResponElimina
  3. En aquella época, SR CARLES, los pitufos no llevaban pipa, solo una porra mamporrera y un pito que se lo pagaban ellos.. La pipa reglamentaria fue impuesta por los socio-listos, ya en tiempos de Narcis Serra como alcalde y en su último período, por votación unánime, si no recuerdo mal, en el año 1982.
    Salut

    ResponElimina
  4. Ostres, el Ferrandiz comentat pel Miquel, això és genial!

    ResponElimina
  5. Un clàssic, malgrat Ferrándiz!

    ResponElimina
  6. Doncs jo insisteixo en que el primer Ferrándiz no estava tan malament, i aquesta coberta és una bona mostra.
    Per cert, estic content que l'urbano fos el Ramón i no l'Amadeo, que se'n va anar a l'espai. Amb la influència que aquestes coses tenien en mi, ves a saber si amb aquest canvi, jo que estic sempre als núvols, no estaria ara posant multes, haw, haw!

    ResponElimina
  7. Jo el tenia de petit!!! S´en deien "troquelados" i duia un "pito" (de bufar, s´enten)
    Salut. Borgo.

    ResponElimina