divendres, 23 de gener del 2015

CHARLIE HEBDO

LUZ. "Tout est pardonné" a Charlie Hebdo. París, 14 de gener de 2015 nº 1.1178

Donació virtual de Charb, Cabu, Wolinski i Tignous


9 comentaris:

  1. Bueno, no se que opinar. En realidad si lo se, pero este es un país donde la hipocresía esconde más cosas que la verdad absoluta. Nunca me gustó la revista, y en su formato, era mejor el Hermano Lobo por sus dibujos y su contenido, que esta en su directriz.
    Hay varias formas de vender más dibujando lo mismo y es tocar los sentimientos. Si mañana hago una mofa del Barça y de sus seguidores...vendería más. Si lo hago de la madre del presidente Mas,.. vendería más. Si la hago sobre la bandera de Catalunya...vendería más. Es muy fácil tocar los sentimientos para vender más, pero eso no hace ser mejor humorista.
    Peridis, el gran Peridis tiene una opinión similar.
    Dicho esto, comentar que no hay nada perdonado, por mucho que se escriba sobre papel. Se tardarán años y al menos una generación para que los pliegues del olvido hagan su curso.
    Tengaís salut .

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, independentment que sigui un país d'hipòcrites i que hem tingut revistes genials com el Hermano Lobo, El Papus... això no treu que l'humor emprenya sobretot els intransigents. És una realitat que si després del Cas Papus s'hagués tirat endarrere encara estaríem com estàvem. Si intentem no ofendre els intransigents caiem en les seves trampes i aixpo no potser, hem de lluitar per les màximes llibertats.

      Elimina
  2. Doncs jo també em sento Charlie. La blasfèmia, la grolleria, la conya marinera i altres herbes similars son un dret. L'ateisme és una opció que ha rebut per totes bandes. Puc respectar -i ho faig- però qui és l'irrespectuós quan assassina per mostrar el seu desacord? El gran Chaplin ja fa temps que ho va descobrir: si vols deixar al descobert a algú, riu. Visca Charlie, i que visca molts anys!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Nadie piensa en los miles de muertos palestinos, lo facil es burlarse de la religion pero tiene castigo. Ala es grande. Yo no soy Charlie.

      Elimina
    2. A nosaltres ens preocupen els milers de palestins, musulmans, cristians, jueus, ateus, budistes, hinduistes... que al llarg de la Història han mort per les seves creences o per la política d'altres. Una creença o idea no justifica la mort de ningú. Al·là, Javhé, La Santíssima Trinitat, Buda, Ganesh... segur que deploren la mort dels devots dels altres a mans de botxins que diuen que són els seus seguidors.

      Elimina
  3. No me gustan los anónimos, antes bien, me molestan, es otra forma de intimidación.
    Amigo GALDERICH: tienes parte de razón en tu exposición, pero no toda según mi criterio. Me remito ahora a "La Codorniz", en época del HdP más grande que ha mandado este país.
    Cierto que Alvaro de la Iglesia (director durante más de 30 años), era intocable, pero no es menos cierto que enfrentarse a Paco en una época donde había la pena de muerte no era fácil. Y te dejo una portada de aquellas. ¿ Recuerdas el anuncio de "mantenga limpia españa"?, que consistía en que la gente fuera menos sucia y usara las papeleras. Bueno, pues la portada era un barrendero metiendo en el carro de la basura y a base de escobazos a curas con sotana (aún no había llegado el clerymen). Aquello no gustó nada a las autoridades, pero hizo sonreír al público en general. Era ingenioso ¡ y es a eso a lo que me refiero, al ingenio, al humor, al doble sentido. Todo lo demás, me sobra.
    Un abrazo muy grande
    salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel,
      Fotre a cops d'escombra els capellans dintre de les escombraries és tant o més dur que el que ha fet el Charlie Hebdo al llarg de la seva història. Ho trobes enginyós com hauries de trobar enginyós que tota crítica a Institucions fos normal.

      Elimina
    2. Ah, i estic d'acord del que dius dels anònims. Encara que sigui un pseudònim sempre queda més elegant.

      Elimina