dimecres, 15 d’abril del 2015

Di papa


Di papa
José Guardiola y Rosa Mary
La voz de su amo
Barcelona 1962

12 comentaris:

  1. La madre que me parioooooooooooooo..

    .esto es una aberración...:
    Di papaaaaaaaaaaaaa, di mamaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa, donde estaaaaaaaaaaaaaaaaaaa;
    di porquéeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee, no lo seeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeeee
    se verdaddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddddd

    Dios mio....¿ porqué me has abandonado ?

    ResponElimina
  2. Miquel, vols caldo... dues tasses!

    https://www.youtube.com/watch?v=wFZlJPvLbj0

    ResponElimina
    Respostes
    1. agggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggg
      norrrrrrrrrrrrr ¡¡¡¡
      Pietat ...pietatttttt

      Elimina
    2. Encara ho posaràs en els teus dissabtes de jazz...

      Elimina
  3. Ho sé: és aberrant. Si em voleu expulsar ho entendré.

    ResponElimina
  4. Enric, no els facis cas: espero amb impaciència els singles aquests!

    ResponElimina
  5. Oh, m'encantava, es prestava tant a fer paròdies, crec que en va fer fins i tot el Duo Calatrava... a més de les habituals en els focs de camp i les gresques juvenils del meu temps. Ja no es fan cançons així, fins i tot crec que Guardiola ho va fer en broma, ja que amb els anys hem sabut allò de la versió verda del Come Prima, un marxós, el senyor del bigotet.

    ResponElimina
  6. La nena fins i tot és inquietant, vista en perspectiva temporal, de peli de por i exorcismes.

    ResponElimina