Que bo, el topo Gigio! És un dels records més antics que tinc. Tenia un ninotet del topo Gigio de goma i recordo molt vagament que en feien dibuixos a la tele (que veia molt de tant en tant al televisor de casa l'àvia, en blanc i negre és clar!, i que m'agradava molt. Al carrer Balmes prop del carrer València (em penso) hi havia fins no fa gaire un bar que es deia Topo Gigio, amb el dibuixet del personatge al cartell. Ha plegat, com tants altres negocis que no han resisitit a la Barcelona actual, ofegada pel turisme, l'adotzenament i els lloguers prohibitius...
Que hagi tancat el Topo Gigio és una molt mala notícia. No només era històric, sinó que feien plats que enlloc els feien més bons. Em sembla que tinc un Topo Gigio de goma a casa. Ja te'l deixaré tocar! ;)
Que bo, el topo Gigio!
ResponEliminaÉs un dels records més antics que tinc. Tenia un ninotet del topo Gigio de goma i recordo molt vagament que en feien dibuixos a la tele (que veia molt de tant en tant al televisor de casa l'àvia, en blanc i negre és clar!, i que m'agradava molt.
Al carrer Balmes prop del carrer València (em penso) hi havia fins no fa gaire un bar que es deia Topo Gigio, amb el dibuixet del personatge al cartell. Ha plegat, com tants altres negocis que no han resisitit a la Barcelona actual, ofegada pel turisme, l'adotzenament i els lloguers prohibitius...
Que hagi tancat el Topo Gigio és una molt mala notícia. No només era històric, sinó que feien plats que enlloc els feien més bons.
EliminaEm sembla que tinc un Topo Gigio de goma a casa. Ja te'l deixaré tocar! ;)
Ostres, en Topo Gigio vingué a Espanya de la mà de la Tusquets amb l'editorial Lumen.
ResponEliminaJo tinc una relació molt estreta amb el ninot. Un dia ja explicaré per què (no caldrà fer-ho a la Galeria X). No sabia això de Tusquets.
EliminaOstres ¡¡¡¡¡ Molt bó
ResponEliminaSalut
Boníssim. És un "troquelat" gegant.
Elimina