dimecres, 12 de maig del 2010

MEDALLA DE L'ADORACIÓ NOCTURNA

Medalla de llautó de l'Adoració nocturna al Ssm. Sagrament de la Diòcesi de Barcelona. 1882. (6,5 cm.)

10 comentaris:

  1. Per quin mèrit s'atorgava aquesta medalla tan preciosa?
    Després de veure la Galeria X, ara em feu dubtar !

    ResponElimina
  2. El mèrit era fer l'Adoració Nocturna, és a dir, anar cada nit a pregar davant el Santíssim. Si eres d'aquesta organització, bastant carca, rebies la medalla.

    ResponElimina
  3. em sembla que no la tindré mai.... i mira que és maca!!! una pregunta.....l'has guanyat tu Galderich la medalla!!!!

    ResponElimina
  4. és un disseny que em posa neguitosa, no sé si per ell mateix o pel que implica.

    ResponElimina
  5. Criticartt,
    La medalla ve d'herència familiar (allò de donem-li al Galderich que tot ho recull!) però no em quadra amb les històries que s'expliquen. En principi de l'adoració nocturna ho eren el meu besavi Florènci i el meu oncle avi Rufino. La medalla ve per banda del Florenci però el 1882 tenia 4 anys i l'altre no havia nascut encara.
    Així doncs, no sé d'on ha sortit però a mi m'agrada i no com a la Clídice que es posa neguitosa...

    ResponElimina
  6. Jo hi vaig anar una vegada a l'adoració nocturna de Sant Josep de Badalona i no em van donar cap medalla. Potser havia d'anar més vegades?. Tampoc vaig veure a la senyoreta dels dijous. Ja no he tornat més, però ara amb aquestes mostres que presentes potser m'ho repensaré.

    ResponElimina
  7. Hi havia alguna activitat sexual que et feia merèixer la medalleta? Tal com veiem que van les coses a les esglésies...

    ResponElimina
  8. M'imagino que era la manera que va trobar la teva rebesàvia per a que en Florenci i en Rufino dormissin i ella descansar una estoneta.... per cert, pq no et van posar Rufino?

    ResponElimina
  9. Si la medalla fos d'or i no de llautó, igual s'apuntava més gent a això de l'adoració nocturna.

    ResponElimina
  10. Criticartt
    A la meva família els noms anaven que volaven. Els meus avantpassats feien servir noms que ja no es porten com els de Florenci, Rufino, Lope, Artemi, Gervasi... i algun altre que me n'oblido. Ja veus, Galderich és la mar de normalet...

    ResponElimina