Carles, Quin record, no? Jo aquest record no el tinc i no m'he sabut mai imaginar com havia d'anar la cosa. Quantes mansanes controlaven perquè picant les mans sentís qui volia que li obrissin la porteria?
Galderich, de vegades t'havies d'esperar una bona estona, com ja he dit la tècnica era picar de mans i cridar serenuuuu!!! de tant en tant.... Al Turó de la Peira la vigilància la feia una parella, que controlava tot el barri aproximadament unes 8 o 9 mansanes, anaven picant a terra amb el bastó i movent el manat de claus, perquè la gent els escoltes, jo crec que van durar fins poc més de la mort de l'assassí.
Galderich, de vegades t'havies d'esperar una bona estona, com ja he dit la tècnica era picar de mans i cridar serenuuuu!!! de tant en tant.... Al Turó de la Peira la vigilància la feia una parella, que controlava tot el barri aproximadament unes 8 o 9 mansanes, anaven picant a terra amb el bastó i movent el manat de claus, perquè la gent els escoltes, jo crec que van durar fins poc més de la mort de l'assassí.
Què diferent a les felicitacions habituals! Molt maca.
ResponEliminaImposa respecte un vigilant així eh! L'estrena li donaria més per por que no pas per goig ^^ Bé, i per quedar-me el dibuix també :)
ResponEliminaSembla art decó ¡¡¡
ResponEliminaCom apunta la Clídice, té una pinta un xic militar, però estèticament és espectacular, amb tocs de cartellisme soviètic.
ResponEliminaGuapissima, i m'ha fet recordar al meu pare picant de mans al xamfrà, perquè el vigilant ens obrís la porteria.
ResponEliminaEnric,
ResponEliminaÉs un targetó d'estrena nadalenca que trenca amb tot el que hi havia... menys en el revers.
Clídice,
ResponEliminaPobre, tant bon noi que sembla...
Miquel,
ResponEliminaÉs un decó dintre de l'estètica republicana o prerepublicana.
Leb,
ResponEliminaJo l'estètica militar no la veig... potser és que no vaig fer la mili!
Carles,
ResponEliminaQuin record, no? Jo aquest record no el tinc i no m'he sabut mai imaginar com havia d'anar la cosa. Quantes mansanes controlaven perquè picant les mans sentís qui volia que li obrissin la porteria?
Efectivament imposa, tant la seva estética constructivista com el seu posat, em ve al cap "El portero de noche".
ResponEliminaEl cognom de l'autor/a, no us reorda algú de l'actualitat?
ResponEliminaGalderich, de vegades t'havies d'esperar una bona estona, com ja he dit la tècnica era picar de mans i cridar serenuuuu!!! de tant en tant....
ResponEliminaAl Turó de la Peira la vigilància la feia una parella, que controlava tot el barri aproximadament unes 8 o 9 mansanes, anaven picant a terra amb el bastó i movent el manat de claus, perquè la gent els escoltes, jo crec que van durar fins poc més de la mort de l'assassí.
Galderich, de vegades t'havies d'esperar una bona estona, com ja he dit la tècnica era picar de mans i cridar serenuuuu!!! de tant en tant....
ResponEliminaAl Turó de la Peira la vigilància la feia una parella, que controlava tot el barri aproximadament unes 8 o 9 mansanes, anaven picant a terra amb el bastó i movent el manat de claus, perquè la gent els escoltes, jo crec que van durar fins poc més de la mort de l'assassí.