dimarts, 27 de març del 2012




Juego de la oca (ca. 1940)

8 comentaris:

  1. Quina estètica tan diferent, de la que estem habituats! M'ha fet pensar al estil il.lustratiu dels "cromos de picar"...

    M'encantaria il.lustrar una Oca...fa molts anys que hi penso :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, s'assembla molt als cromos de picar i no té res a veure amb les oques tradicionals no tan terrenals.

      Elimina
  2. Era el meu preferit, molt més que el parxís, que estava a l'altre costat del taulell de joc que teniem a casa. Però aquest que has penjat fa pinta de ser exclusiu de l'oca, i amb unes il·lustracions molt modernes: veig que hi ha un avió i fins i tot un succedani de Popeye!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leb, sí, aquest és només de l'oca i és en paper. He de fer una foto millor quan recuperi la càmera perquè es vegin bé les il·lustracions tan peculiars.

      Elimina
  3. Una oca que em descoloca. No sé si m`'agradaria jugar-hi o m'entusiasmeria!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galderich, a mi per jugar-hi no, però estèticament trobo que és molt potent.

      Elimina
  4. Si jugués amb aquesta oca, segur que perderia, perquè em quedaria encantada mirant cada casella amb massa deteniment.

    ResponElimina
  5. Carme, però has mirat mai amb deteniment les altres oques? No ho fem mai, i és un joc carregat de simbols. Cada casella és una història. Però és veritat que aquest crida l'atenció perquè és molt diferent a les habituals.

    ResponElimina