¡Preciosa! Creo que la recuerdo. Ésas caritas dentro de las oes me han devuelto a mis 8 años...¡qué joven eres Galderich!. En mi casa se compraba cada semana y había tortas para leerla y eso que mi familia era mas bien de derechas. Eramos ya una pura contradicción, como lo es este país siempre. Qué pena no haberlas guardado.
Això de "¡qué joven eres Galderich!" és una ironía? ;-)
Sobre el tema de dretes o esquerres... en aquell temps es parlava de famílies. El director de La Codorniz, n'Álvaro de la Iglesia, era un conegut individuo de dretes però crític.
Esteu fent una important tasca de documentació.... Crec que haurieu de posar-vos en contacte amb la fundació comunicació gràfica per compartir els vostres coneixements... Un ptonet!
Ha, ha... anem en paral·lel amb els de la Fundació! Nosaltres fem les donacions virtuals cada dia per gaudir dels dissenys i dels elements més estranys en petites dosis diàries. Algun dels seus patrons ja ens visiten i saben que existim i si mai algú necessita algún element dels que pengem ja saben que tenen les portes obertes perquè del que es tracta és de compartir. Per això agraïm molt les donacions virtuals dels divendres perquè es tracta d'anar fent xarxa entre tots plegats. Per cert Rokins, gràcies per la donació d'avui que és espectacular!
Val, Rokins, ja t'aviso: si algun dia tinc l'ocasió de tenir davant meu aquesta portada, no responc de mi. I no m'importa que m'acusen de robatori amb violència o no, un fetitxista com cal té aquestes coses molt clares, haw, haw!
Alvaro de Laiglesia no fue un mal director, sus ideas eran otra cosa. Dió pie a la entrada más grande de dibujantes antifranquistas de la época...entre ellos a Gila. Salut. A d L vino lisiado del frente de Rusia de la División Azul, y a quello le marcó. Por otra parte se debería de saber que su suegro fue uno de las escritores más importantes de el constumbrismo español y de izquierdas, y que de él sacaba muchas ideas...de la papelera...si de los guiones que no le agradaban y lanzaba...salut
Miquel, aquest és el gran mèrit d'Álvaro de la Iglesia, sortir de la dreta i portar endavant una de les grans revistes que va ser un cau d'esquerranosos!
Quina gran portada! Quina gran revista!
ResponEliminaTot plegat espectacular! Jo només feia 13 dies que havia nascut...
ResponEliminaMítica i l'èstetica genial!!!
ResponElimina¡Preciosa!
ResponEliminaCreo que la recuerdo. Ésas caritas dentro de las oes me han devuelto a mis 8 años...¡qué joven eres Galderich!.
En mi casa se compraba cada semana y había tortas para leerla y eso que mi familia era mas bien de derechas.
Eramos ya una pura contradicción, como lo es este país siempre.
Qué pena no haberlas guardado.
Això de "¡qué joven eres Galderich!" és una ironía? ;-)
EliminaSobre el tema de dretes o esquerres... en aquell temps es parlava de famílies. El director de La Codorniz, n'Álvaro de la Iglesia, era un conegut individuo de dretes però crític.
Esteu fent una important tasca de documentació.... Crec que haurieu de posar-vos en contacte amb la fundació comunicació gràfica per compartir els vostres coneixements... Un ptonet!
ResponEliminaHa, ha... anem en paral·lel amb els de la Fundació! Nosaltres fem les donacions virtuals cada dia per gaudir dels dissenys i dels elements més estranys en petites dosis diàries. Algun dels seus patrons ja ens visiten i saben que existim i si mai algú necessita algún element dels que pengem ja saben que tenen les portes obertes perquè del que es tracta és de compartir. Per això agraïm molt les donacions virtuals dels divendres perquè es tracta d'anar fent xarxa entre tots plegats.
EliminaPer cert Rokins, gràcies per la donació d'avui que és espectacular!
Val, Rokins, ja t'aviso: si algun dia tinc l'ocasió de tenir davant meu aquesta portada, no responc de mi. I no m'importa que m'acusen de robatori amb violència o no, un fetitxista com cal té aquestes coses molt clares, haw, haw!
ResponEliminaHome Leblansky, tot té un preu....
Eliminafirmat: business woman ;-)
Alvaro de Laiglesia no fue un mal director, sus ideas eran otra cosa. Dió pie a la entrada más grande de dibujantes antifranquistas de la época...entre ellos a Gila. Salut. A d L vino lisiado del frente de Rusia de la División Azul, y a quello le marcó. Por otra parte se debería de saber que su suegro fue uno de las escritores más importantes de el constumbrismo español y de izquierdas, y que de él sacaba muchas ideas...de la papelera...si de los guiones que no le agradaban y lanzaba...salut
ResponEliminaMiquel, aquest és el gran mèrit d'Álvaro de la Iglesia, sortir de la dreta i portar endavant una de les grans revistes que va ser un cau d'esquerranosos!
ResponEliminaUna portada meravellosa! Tenis dibuixants bonissims com Tono. Salut. Borgo.
ResponElimina