Sonetos dedicats a José Antonio a la Galeria d'Imatges, els balcons del meu barri ple d'estanqueres i el blau predomina a la tele, ja no se on amagar me, o potser estic viatjan en el tunel del temps...
La poesía es sublime...................Tanto me da quien la escriba, no así, quien la recite. Ole sus cojones por poner algo que haga repeluz...(solo a los agoreros)....la poesía es poesía...sin ningún símbolo de ideas...pero claro...este es un peligro de país politizado....Salut
Miquel, no hi estic d'acord! S'han fet poesies horroroses, i aquest és un dels casos! Per molt bon noms que hi hagi a la nòmina de poetes d'aquests sonets (Antonio Agustí, Àlvaro Cunqueiro, Laín Estralgo, Manuel Machado, ...) els poemes són infectes, com gairebé tots els poemes laudatoris dedicats al Poder...
Ediciones Jerarquía, no en podien ser altres.
ResponEliminaEls fatxes sabien triar els noms...
EliminaAmb el que m'agrada a mi la poesia !
ResponEliminaNo hi ha res més trist que la poesia adherida al poder... i aquest n'és un bon exemple!
EliminaMalgrat tot, i sense haverne llegit el contingut, és una joia.
ResponEliminaAra he recordat que tinc un bonic cançoner...
Caldria fer una bona feina d'un franquisme a la recerca d'una estètica impresa!
EliminaEm vaig quedar estorat quan l´estiu passat vaig veure a la Catedral de Burgos aquell rotol: "Jose Antonio Primo de Rivera ¡Presente!". Salut. Borgo.
ResponEliminaNomés el vas veure a la catedral de Burgos?
EliminaS'aproxima el 18 de juliol, haw, haw!
ResponEliminaS'apropa com uns monstre permanent que ens amenaça...
EliminaSonetos dedicats a José Antonio a la Galeria d'Imatges, els balcons del meu barri ple d'estanqueres i el blau predomina a la tele, ja no se on amagar me, o potser estic viatjan en el tunel del temps...
ResponEliminaCarles, és el present i així anem.... No és un somni, és cap a on anem!
Eliminapresente por Dios y por España!
ResponEliminahttp://www.youtube.com/watch?v=eMn_4J1mGdE&feature=player_embedded
EliminaLa poesía es sublime...................Tanto me da quien la escriba, no así, quien la recite. Ole sus cojones por poner algo que haga repeluz...(solo a los agoreros)....la poesía es poesía...sin ningún símbolo de ideas...pero claro...este es un peligro de país politizado....Salut
ResponEliminaMi corazón palpita como una patata frita...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaMiquel, no hi estic d'acord! S'han fet poesies horroroses, i aquest és un dels casos! Per molt bon noms que hi hagi a la nòmina de poetes d'aquests sonets (Antonio Agustí, Àlvaro Cunqueiro, Laín Estralgo,
EliminaManuel Machado, ...) els poemes són infectes, com gairebé tots els poemes laudatoris dedicats al Poder...
Mira, no em ve pas de gust d'obrir el llibre, jajajaja! I mira que jo, vec un llibre i no puc evitar mirar-lo, olorar-los, fullejar-lo...
ResponEliminaÉs bo obrir-lo i llegir-lo per saber què va passar no fa tant de temps i veure on podem caure.
Elimina