Genial imatge i genial apunt que li has dedicat en el teu bloc. La pàgina a la que remets d'en Bon és espectacular de contingut malgrat les mancances estètiques del recurs
Gràcies, Galderich. Tens tota la raó amb aquesta pàgina web: és una llàstima que amb el contingut i el coneixement que té de l'autor no hagi fet una presentació més acurada.
M'agrada molt, jo conec al Bon de les cobertes de López de la Serna molt diferent, aquesta il.listració em recorda al camió de Rubió i Tudurí pel Sàhara.
Genial imatge i genial apunt que li has dedicat en el teu bloc. La pàgina a la que remets d'en Bon és espectacular de contingut malgrat les mancances estètiques del recurs
ResponEliminaGràcies, Galderich. Tens tota la raó amb aquesta pàgina web: és una llàstima que amb el contingut i el coneixement que té de l'autor no hagi fet una presentació més acurada.
ResponElimina...nunca me cansa esta estética de los treinta, tan dada a combinar poesía y geometría...
ResponEliminaParece poner orden en el Universo; ¿verdad?
EliminaM'agrada molt, jo conec al Bon de les cobertes de López de la Serna molt diferent, aquesta il.listració em recorda al camió de Rubió i Tudurí pel Sàhara.
ResponEliminaEl BON de les cobertes de De la Serna, que hem vist aquí, és magistral, també.
EliminaVolia dir Gómez....
EliminaY yo con mí idea del art decó...¡¡¡ es que me encandila la sencillez de la geometría...fuera de serie según mí gusto..un abrazo
ResponEliminaTodo parece tener sentido. Incluso la vida.
Elimina¡Preciosa! no sobra nada, no falta nada,y todo en perfecta armonía
ResponEliminaEstá claro que en el arte otro mundo es possible!
Elimina