La imatge era molt carrinclona, però ajudava a fer volar la imaginació. Jo els tenia tots , formaven par dels regals de reis. Ara son a casa del meu Pare, ja no han sigut referència per els meus fills.
Jo tb en vaig llegir algún... quins temps! estèticament la primera imatge a dos tintes m'agrada bastant... la portada aixx.... ja estaria més d'acord amb en Galdreich....
Ara fins i tot arriba a fer mal a la vista, segons les portades. Així i tot, l'intent de Juventud per posar al dia l'obra de la Blyton és encomiable: com que no podien -afortunadament- tocar res del text, ho van fer amb les il·lustracions, encarregant-li a Correa una estètica més pròpia del seu temps, i aquest es va esforçar per aconseguir-ho. En particular li va sortir força bé a les guardes, on apareixen texans i un short, així com una mena de calçat que podrien ser unes bambes. També és interessant el fet d'haver posat a tothom d'esquena, estalviant-se una possible imatge inesperada de cada personatge. Los cinco y el tesoro de la isla no va ser el primer de la sèrie, però sí el millor. Els que el vam llegir van entrar de ple en el món dels adolescents aventurers de la Blyton, i poca cosa més es podia fer en aquella època.
Ah, i cal destacar l'element políticament incorrecte de la portada: ella és Jorge, la noia que volia ser un noi, i Correas li dona un toc inesperadament andrògin.
Posar els personatges d'esquena és tot un detall pels lectors. Quantes decepcions no ens hem endut de l 'aspecte que ens imaginàvem tan d personatges literaris com de converses telefòniques. Ehem
oh! Els cinco! jo els tenia tots, els he llegit tots...m'encantaven
ResponEliminasalut ¡
ResponEliminaMai vaig llegir cap noveŀla dels cinco, tenía molta curiositat, però crec que ara ja és massa tard....
ResponEliminaA mi l'estètica del llibre em feia entrar urticària (de fet encara me la produeix...) i no en vaig llegir cap.
ResponEliminaLa imatge era molt carrinclona, però ajudava a fer volar la imaginació. Jo els tenia tots , formaven par dels regals de reis. Ara son a casa del meu Pare, ja no han sigut referència per els meus fills.
ResponEliminaEm sap greu, però jo tampoc vaig llegir "Los cinco". I ara, la veritat,...
ResponEliminaJo tb en vaig llegir algún... quins temps!
ResponEliminaestèticament la primera imatge a dos tintes m'agrada bastant...
la portada aixx.... ja estaria més d'acord amb en Galdreich....
Ara fins i tot arriba a fer mal a la vista, segons les portades. Així i tot, l'intent de Juventud per posar al dia l'obra de la Blyton és encomiable: com que no podien -afortunadament- tocar res del text, ho van fer amb les il·lustracions, encarregant-li a Correa una estètica més pròpia del seu temps, i aquest es va esforçar per aconseguir-ho. En particular li va sortir força bé a les guardes, on apareixen texans i un short, així com una mena de calçat que podrien ser unes bambes. També és interessant el fet d'haver posat a tothom d'esquena, estalviant-se una possible imatge inesperada de cada personatge.
ResponEliminaLos cinco y el tesoro de la isla no va ser el primer de la sèrie, però sí el millor. Els que el vam llegir van entrar de ple en el món dels adolescents aventurers de la Blyton, i poca cosa més es podia fer en aquella època.
Tampoc vaig llegir-los, però em.vaig quedar amb les ganes.
ResponEliminaPer cert reclamo aquestes imatges com a donació de Pilar J Deltiempo. Eeeeh Leblansky... !!!
Carme, la Pilar ens va fer una molt bona donació de material de la Blyton, però aquest és del mercat de Sant Antoni. Fes memòria :)
EliminaAh, i cal destacar l'element políticament incorrecte de la portada: ella és Jorge, la noia que volia ser un noi, i Correas li dona un toc inesperadament andrògin.
ResponEliminaPosar els personatges d'esquena és tot un detall pels lectors. Quantes decepcions no ens hem endut de l 'aspecte que ens imaginàvem tan d personatges literaris com de converses telefòniques. Ehem
ResponEliminaReglubs..perdó per la patinada cerebral comesa!
ResponEliminaDeu ser deformació professional.
La coberta potser és formulaica, però les guardes són bastant excitants. Una mica "nouvelle vague", fins i tot.
ResponElimina