dimarts, 4 de setembre del 2012

LOS CINCO Y EL TESORO DE LA ISLA



Text d'Enid Blyton
Il·lustracions de Correa
Portada i guardes interiors
Editorial Juventud, Barcelona, setembre de 1964

14 comentaris:

  1. oh! Els cinco! jo els tenia tots, els he llegit tots...m'encantaven

    ResponElimina
  2. Mai vaig llegir cap noveŀla dels cinco, tenía molta curiositat, però crec que ara ja és massa tard....

    ResponElimina
  3. A mi l'estètica del llibre em feia entrar urticària (de fet encara me la produeix...) i no en vaig llegir cap.

    ResponElimina
  4. La imatge era molt carrinclona, però ajudava a fer volar la imaginació. Jo els tenia tots , formaven par dels regals de reis. Ara son a casa del meu Pare, ja no han sigut referència per els meus fills.

    ResponElimina
  5. Em sap greu, però jo tampoc vaig llegir "Los cinco". I ara, la veritat,...

    ResponElimina
  6. Jo tb en vaig llegir algún... quins temps!
    estèticament la primera imatge a dos tintes m'agrada bastant...
    la portada aixx.... ja estaria més d'acord amb en Galdreich....

    ResponElimina
  7. Ara fins i tot arriba a fer mal a la vista, segons les portades. Així i tot, l'intent de Juventud per posar al dia l'obra de la Blyton és encomiable: com que no podien -afortunadament- tocar res del text, ho van fer amb les il·lustracions, encarregant-li a Correa una estètica més pròpia del seu temps, i aquest es va esforçar per aconseguir-ho. En particular li va sortir força bé a les guardes, on apareixen texans i un short, així com una mena de calçat que podrien ser unes bambes. També és interessant el fet d'haver posat a tothom d'esquena, estalviant-se una possible imatge inesperada de cada personatge.
    Los cinco y el tesoro de la isla no va ser el primer de la sèrie, però sí el millor. Els que el vam llegir van entrar de ple en el món dels adolescents aventurers de la Blyton, i poca cosa més es podia fer en aquella època.

    ResponElimina
  8. Tampoc vaig llegir-los, però em.vaig quedar amb les ganes.

    Per cert reclamo aquestes imatges com a donació de Pilar J Deltiempo. Eeeeh Leblansky... !!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, la Pilar ens va fer una molt bona donació de material de la Blyton, però aquest és del mercat de Sant Antoni. Fes memòria :)

      Elimina
  9. Ah, i cal destacar l'element políticament incorrecte de la portada: ella és Jorge, la noia que volia ser un noi, i Correas li dona un toc inesperadament andrògin.

    ResponElimina
  10. Posar els personatges d'esquena és tot un detall pels lectors. Quantes decepcions no ens hem endut de l 'aspecte que ens imaginàvem tan d personatges literaris com de converses telefòniques. Ehem

    ResponElimina
  11. Reglubs..perdó per la patinada cerebral comesa!
    Deu ser deformació professional.

    ResponElimina
  12. La coberta potser és formulaica, però les guardes són bastant excitants. Una mica "nouvelle vague", fins i tot.

    ResponElimina