dilluns, 21 d’octubre del 2013

HISTÒRIA D'UN PALLASSO

BARRADAS (Conte); GUTIERREZ GILI (Narració) i J. F. GUAL (Traducció). Història d'un pallasso. Barcelona, Editorial Muntañola, 1933  (27 x 21 cm.)  Il·lustració d'ALFRED OPISSO

11 comentaris:

  1. No havia reconegut l´estil d´Opisso.
    Jo és que tinc "Courofóbia" i els pallassos em fan molt de yuyu.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
  2. És Alfred Opisso, no el seu pare Ricard Opisso.

    I si, continua el mite del pallasso assassí amb aquesta estètica que té el conte.

    ResponElimina
  3. Ja m'estranyava a mi que fos el Ricard Opisso... No coneixia el fill.

    A mi tampoc m'agraden els pallassos, sobre tot si se'ls vol donar aquesta imatge angelical. Prefereixo la part més decadent.

    ResponElimina
  4. Ojoooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo¡¡
    ojo
    ojooooooooooooooooooo

    Opissos hay muchos, y mal follados más.
    falsos los que quieran, cuando me de permiso el autor de la la página hablaremos.
    Copio y pego "És Alfred Opisso, no el seu pare Ricard Opisso."

    Todo lo demás aunque sea en color, no vale un suspiro, porque no lo vale...y es así.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, havia de ser molt dur ser el fill legítim del gran Ricard Opisso. Els falsificadors van ser una altra plaga que es va ajuntar al seu fill, tots signant "Opisso"...

      Elimina
  5. Deixant de banda el cognom, les il·lustracions són força ensucrades, m'imagino que "per exigències del guió", i el pobre il·lustrador, que pel que es veu no és precisament un fora de sèrie -els nens i nenes de la coberta sembla que estiguin mans enlaire enmig d'un atracament- se les deu haver passat putes per construir cada pàgina.

    ResponElimina
  6. A mí, sin embargo, me parecen ilustraciones extraordinarias, muy de su momento, con esa suave metafísica celestial y esos colorines y hasta la gastadísima metáfora del payaso. Tienen una fuerza que no agrede, un perfecto equilibrio, una cierta delicadeza y un cromatismo chillón y a la vez contenido. No sabía que su papá fuera el legendario Opisso, en todo caso, perdono muy a gusto la cursilería que lleva encima el motivo del payaso...
    EL ABUELITO

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un llibre desequilibrat. Hi ha coses molt ben resoltes i d'altres que no s'aguanten per enlloc. El fet que la tematica sigui la del tòpic del pallasso, amb els traumes infantils que tenim tots plegats, no ajuda...

      Elimina