divendres, 10 de gener de 2014

AUTOMÓVIL'71

Fotos Cesar Mora i Motor Press-Salmer. Âlbum de cromos Automóvil'71. Barcelona, Dep. Publicitat de Cervezas Damn, 1971

Donació virtual de WM




 

8 comentaris:

  1. Ostres, completament impensable avui dia:
    1. Un nen bevent cervesa!!!! (Quan jo era petita -anys 60-, a casa no ens deixaven tastar res d'alcohol i ens deien: "El alcohol mata a los niños" així, en castellà, per la qual cosa suposo que hi devia haver una campanya de sanitat engegada vés a saber per quina institució... Es veu que la cervesa (i les quines, que obrien la gana) no devien ser considerades alcohol...
    2. Fent-ho abans de conduir... un car.
    3. Entre dos adults i un nen s'han d'engolir -suposadament- 2 litrones.
    4. Ens diuen que és la cervesa dels bons conductors. O sigui que aquest honrat pare de família (la dona devia conduir???) se'l commina a agafar el volant després d'empassar-se un litre de cervesa, pel cap baix!!!
    No està gens malament!!!!

    En això -com en moltes altres coses- sí que penso que hem canviat cap a bé.

    ResponElimina
  2. És senzillament genial! I pensar que podíem fumar fins i tot a l'escola...

    ResponElimina
  3. Aquest em sebla que l'he perdut, però el tenia.

    A casa vam veure alcohol sempre: cervesa o vi amb gasosa ("grassiosa", en autèntic barceloní); a l'institut, a l'hora del pati, ens menjàvem l'entrepà a la tasca de davant: un xato de vi per 4 pts; i com diu el Galderich, a classe fumàvem, amb 15 i 16 anys. Tot un altre món.

    ResponElimina
  4. jejejejejej..malas personas......
    sois fuente de mi enajenación mental transitoria...
    a A ver, capullos, eso era cuando yo tenia 13 años, y cuando ustedes mamaban de la teta.
    Cuando metíamos mano en la cartera de las madres y guardabamos de las bofetadas del que decia ser nuestro padre.
    Bebí mas cervezas en aquellos estantes por el saber a no poder hacerlo que ahora que los dias me persiguen.
    Eso era vivir, con los Sirex y su escoba, el gran Anchoveta de Barceloneta..
    Por Dios ¡¡¡ si a las 6 de la mañana me levantaba y no paraba hasta las 8 de la tarde con una hora para comer y con 13 años...no me jodan....
    Ahora sería un minusválido social y un paralítico social.... No jodamos.

    ResponElimina
  5. Cervesa en un anunci de conducció! Això ara seria impensable. Eren els temps dels pilots com Jackie Stewart. Algú s´enrecorda d´ell?
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
  6. Xibeca, dieu? En sé una de ben estranya i oportuna:
    L'Albert -músic i enginyer de so- m'explicava el disgust que va acabar amargant la vellesa del seu avi. És veu que entre els mèrits més remarcables de la vida d'aquell home calia, i cal, destacar-ne dues fórmules magistrals, dos autèntics hits: la Xibeca i la Voll damm... Poca broma! Potser la industria procura l'anonimat dels seus grans creadors i que aquests, per dir-ho d'alguna manera, ja reben un general i constant aplaudiment cada cop que algú consumeix els seus productes; tanmateix, cal pensar que com a creadors també deuen tenir el seu ego, que l'han de tenir.
    I aquí és on l'avi de l'Albert és va sentir ferit, i de manera duradora. Es veu que la marca, durant una reorientació i sense dir ni ase ni bèstia, va decidir variar de cap a peus la seva fórmula... -Si no té res a veure que li canviïn el nom! -es queixava l'avi amb raó. El bo del cas és el sentit del nom de la Xibeca... Una xibeca que és una de les maneres d'anomenar les òlibes... L'òliba aquella que simbolitza a Atena, la deessa de la saviesa i de l'artesania. Que d'aquí venia la cosa.

    ResponElimina
  7. xibeca malastruga ... ho cantàvem en no sé quina cançó.

    ResponElimina
  8. Tenía l'álbum però mai el vaig omplir , seria perquè no beviem prou Xibeca . La Xibeca amb "grassiosa " a casa era institucional, excepte per mí, que em donaven Fonter i no duia cromos.

    ResponElimina