dilluns, 20 de gener de 2014

ENSALADILLA i ¡QUÈ DISPARATE!

U.L.D.E.C. Ensaladilla. Antologia erótico-burlesca. Madrid, Libreria Bergua, 1932 (16 x 11 cm.)
U.L.D.E.C. ¡Qué disparate! Madrid, Librería Bergua, 1933 (16 x 11 cm.)


10 comentaris:

  1. La primera il·lustració és potent, però no veig la relació amb els "chascarrillos". Què s'hi amaga, en aquesta revista?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, no era una revista sinó un recull de contes verds... D'aquí el tema de l'ensaladilla i el pelicà aquest curiós amb un nu o un penjarobes amb abric masculí i femení.

      Llegits, però, fan expressar allò de "Santa Inocència"!

      Elimina
    2. Galderich, no és un pelicà, és un marabú un ocell carronyaire d'apecte desmanegat que li dóna un aire còmic, però que en definitiva s'alimenta de les depulles dels altres.

      Elimina
    3. Totalment d'acord. Ja saps que en temes ornitològics no et discutiré mai!

      No sé si el marabú éstà aquí per les plomes ja que eren les que utilitzaven les cantants i vedettes dels cafés concerts!

      Elimina
  2. Agggggggggggggggggggg
    seres melifestofeos ¡¡¡¡
    es genial la segunda imágen...
    maribú
    camafeo
    qué más da ?

    genial la segunda fota,
    La primera se asemeja a la promesa de una damisela . Todo te lo da...Espera algo.

    ResponElimina
  3. Genial! Una portada bellíssima i sicalíptica! Visca l'ensaladilla russa, que per altra part és de tota la vida el meu àpat preferit!

    ResponElimina
  4. A mi m'agraden més les olives... picants!

    ResponElimina
  5. Peperoig i safrà, o millor encara, colorant alimentari groc!

    ResponElimina
  6. Que fort! Aquest marabú (és un marabú, oi?) és molt inquietant. M´encanta.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina