Enric, no era una revista sinó un recull de contes verds... D'aquí el tema de l'ensaladilla i el pelicà aquest curiós amb un nu o un penjarobes amb abric masculí i femení.
Llegits, però, fan expressar allò de "Santa Inocència"!
Galderich, no és un pelicà, és un marabú un ocell carronyaire d'apecte desmanegat que li dóna un aire còmic, però que en definitiva s'alimenta de les depulles dels altres.
La primera il·lustració és potent, però no veig la relació amb els "chascarrillos". Què s'hi amaga, en aquesta revista?
ResponEliminaEnric, no era una revista sinó un recull de contes verds... D'aquí el tema de l'ensaladilla i el pelicà aquest curiós amb un nu o un penjarobes amb abric masculí i femení.
EliminaLlegits, però, fan expressar allò de "Santa Inocència"!
Galderich, no és un pelicà, és un marabú un ocell carronyaire d'apecte desmanegat que li dóna un aire còmic, però que en definitiva s'alimenta de les depulles dels altres.
EliminaTotalment d'acord. Ja saps que en temes ornitològics no et discutiré mai!
EliminaNo sé si el marabú éstà aquí per les plomes ja que eren les que utilitzaven les cantants i vedettes dels cafés concerts!
Agggggggggggggggggggg
ResponEliminaseres melifestofeos ¡¡¡¡
es genial la segunda imágen...
maribú
camafeo
qué más da ?
genial la segunda fota,
La primera se asemeja a la promesa de una damisela . Todo te lo da...Espera algo.
Genial! Una portada bellíssima i sicalíptica! Visca l'ensaladilla russa, que per altra part és de tota la vida el meu àpat preferit!
ResponEliminaAmb peperoig!
EliminaA mi m'agraden més les olives... picants!
ResponEliminaPeperoig i safrà, o millor encara, colorant alimentari groc!
ResponEliminaQue fort! Aquest marabú (és un marabú, oi?) és molt inquietant. M´encanta.
ResponEliminaSalut. Borgo.