Impressiona, sobretot als que no hem arribat a haver de dibuixar aquesta bestiota. Això sí, mapes ens en feien fer, i no cal dir que els odiava amb apassionament, no pas perquè no m'agradin els mapes, que els adoro, sinó perquè sempre era el MATEIX MAPA, com si no existís res més al damunt de la terra.
Y todo a plumilla y tinta china...
ResponEliminaMalgrat la gallina, l'àlbum és força estètic.
EliminaOh, mapes acolorits amb pastels Goya! Imprescindible el difumino!
ResponEliminaAmb cotó fluix?
EliminaImpressiona per moltes coses, i per damunt de tot predomina la tristesa...
ResponEliminaTot un clàssic. Com lamento no conservar de quan anava a l'escola!
ResponEliminaM'encantava fer aquelles porqueries amb els Goya... alguns en dec tenir per casa, fins i tot dels pares...
ResponEliminaPotser ho veieu trist des del present però ens ho passàvem pipa fent aquests mapes tan artesanals, ara tot està fet, més o menys.
Era laboriós, calcar amb paer fi, ratllar-lo pel darrera, passa el mapa a tinta amb plomilla, pintar acuradament, uf, ara se'ns estressarien.
Un altre tema és el context polític però en aquell moment no captàvem el missatge.
Jo vaig haver de dibuixar "El aguilucho" amb llapissos de cera!. Els mapes m´encantaven, sobre tot fer els rius i les muntanyetes.
ResponEliminaSalut. Borgo.
Impressiona, sobretot als que no hem arribat a haver de dibuixar aquesta bestiota. Això sí, mapes ens en feien fer, i no cal dir que els odiava amb apassionament, no pas perquè no m'agradin els mapes, que els adoro, sinó perquè sempre era el MATEIX MAPA, com si no existís res més al damunt de la terra.
ResponElimina