Un text clàssic de Kropotkin, aquí amb el nom traduit com Pedro. La il·lustració no és la millor del Renau, però és una primera edició espanyola de Kropotkin :)
A casa teníem un gat negre que es deia Kropotkin. Feia honor al seu nom perquè era valent i arriscat en les baralles amb els altres gats del poble, força més grossos que ell, i que eren els burgesos, segur, segur. També era una mica inconcient, perquè com que no mesurava el risc rebia de valent! L'11 de setembre del 1976 (sí del 76, el de la mani de Sant Boi), es va enfilar pel pal altíssim -fet d'un tronc prim de pi- que el pare havia plantat al terrat amb una bandera catalana, que havíem pintat sobre un llençol vell. El gat es fa enfilar amunt, amunt i després no sabia baixar i miolava arrapat a la bandera fins que vam rescatar-lo amb una escala... Fins aquí, doncs, un Kropotin particular (i perdoneu la batalleta familiar). Marta
I quins 50 més ben aprofitats! Felicitats, Galde! Sobre el Renau resulta notable com ha dut l'aigua al seu molí, com resol amb una estètica comunista, la seva, un clàssic llibertari.
50 años ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡ quita ¡¡¡ quita ....moscovita ¡¡¡¡¡ Medio siglo ¡¡¡¡ Ya decía yo que ultimamente se le veía cabizbajo
Gran dia el 10 de juliol del 64 M'he llevat felicitant a la meva cosina" petita " els 50 anys que fa avui i me'n vaig quasi a dormir felicitant-te a tu Galderic que ets tot un personatge important en les nostres vides... 50.000 petons virtuals, les estirades d'orella seran en directe...
No deja de ser un cartel publicitario político. No dice mucho. Sirve por igual para la Falanje que para la CNT.
ResponEliminaNo fotis! Ja voldria la falange un Renau a les seves prietas filas
EliminaUn text clàssic de Kropotkin, aquí amb el nom traduit com Pedro. La il·lustració no és la millor del Renau, però és una primera edició espanyola de Kropotkin :)
ResponEliminaRenau te de molt pitjors, pero molt poques de molt millors, aquesta està dins de línia més clàssica de l'obra de Renau.
EliminaA casa teníem un gat negre que es deia Kropotkin. Feia honor al seu nom perquè era valent i arriscat en les baralles amb els altres gats del poble, força més grossos que ell, i que eren els burgesos, segur, segur. També era una mica inconcient, perquè com que no mesurava el risc rebia de valent!
ResponEliminaL'11 de setembre del 1976 (sí del 76, el de la mani de Sant Boi), es va enfilar pel pal altíssim -fet d'un tronc prim de pi- que el pare havia plantat al terrat amb una bandera catalana, que havíem pintat sobre un llençol vell. El gat es fa enfilar amunt, amunt i després no sabia baixar i miolava arrapat a la bandera fins que vam rescatar-lo amb una escala...
Fins aquí, doncs, un Kropotin particular (i perdoneu la batalleta familiar).
Marta
Els gats són la òstia, jo en tinc quatre i es podria escriure un llibre amb les anècdotes de cada gat.
EliminaPer cert, en Galde avui fa 50 tacos, com que ell no ho fa públic ja ho faig jo.
ResponEliminaS'accepten felicitacions i estirades d'orelles virtuals!
Marta
Però un Renau és un Renau.
ResponEliminaPer molts anys, Galderich!
Era molt bo, però cal reivindicar els autors més desconeguts, igual de bons però amb menys obra que el prolífic Renau.
EliminaMoltes felicitats, Galderich, i que en facis molts més!
ResponEliminaPer molts anys Galde!
EliminaGalderich, una abraçada virtual i que segueixis tan esbojarrat i hiperactiu els propers cinquanta!!!
ResponEliminaFeliç aniversari, Galderich! El 1964 va donar una bona collita!
ResponEliminaI quins 50 més ben aprofitats! Felicitats, Galde!
ResponEliminaSobre el Renau resulta notable com ha dut l'aigua al seu molí, com resol amb una estètica comunista, la seva, un clàssic llibertari.
Gràcies guapos, que en vida pugueu gaudir de molts Renaus d'aquesta qualitat!
ResponEliminaFelix dies natalis! Per molts mitjos segles!!!!
ResponElimina50 años ¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
ResponEliminaquita ¡¡¡ quita ....moscovita ¡¡¡¡¡
Medio siglo ¡¡¡¡ Ya decía yo que ultimamente se le veía cabizbajo
felicitats ¡¡ i salut
Gran dia el 10 de juliol del 64
ResponEliminaM'he llevat felicitant a la meva cosina" petita " els 50 anys que fa avui i me'n vaig quasi a dormir felicitant-te a tu Galderic que ets tot un personatge important en les nostres vides... 50.000 petons virtuals, les estirades d'orella seran en directe...