TIOVIVO, semanario de humor para mayores Any 1, número 4 Il·lustració de Peñarroya Escrit i dibuixat per Peñaroya, Cifré, Escobar, Contí, Giner, Enruch, Lladó, Pañella, Canals, Mir i Tomás Editat per D.E.R. (Dibujantes españoles reunidos), Barcelona, 1957
Creo que la calidad del TBO era superior a la del Tiovivo y Pulgarcito. Aún así no está mal traerlo a colación...Al fondo la platja de Sitges.... Salut
Miquel, puntualitzem: aquest és l'autèntic TIOVIVO, que no el de Bruguera. A més, és el primer intent, en ple franquisme, de fer una editorial autogestionada pels mateixos dibuixants (per a més informació, llegeix "El invierno del dibujante", de Paco Roca). Malauradament, Bruguera va biocotejar la iniciativa i els dibuixants van haver de plegar veles. Per cert que, si fem cas d'en Roca, qui va fer el joc brut a favor de Bruguera va ser Vázquez. Resumint: aquest Tiovivo té dibuixants de primera línia, començant pel gran Peñarroya, i d'una qualitat absoluta.
Jo també, Enric. Suposo que part del problema és la periodicitat, que va passar de setmanal a mensual, i aquest va ser el principi del fi. Ara, a més, cal afegir la desaparició progressiva i sense remei del quioscos!
Ei, això és Sitges! Peñarroya i el meu pare eren socis d´una penya boletaire. Quants rovellons van agafar! El Barça i els bolets eren les seves passions. Salut. Borgo.
Creo que la calidad del TBO era superior a la del Tiovivo y Pulgarcito. Aún así no está mal traerlo a colación...Al fondo la platja de Sitges....
ResponEliminaSalut
Miquel, puntualitzem:
Eliminaaquest és l'autèntic TIOVIVO, que no el de Bruguera. A més, és el primer intent, en ple franquisme, de fer una editorial autogestionada pels mateixos dibuixants (per a més informació, llegeix "El invierno del dibujante", de Paco Roca). Malauradament, Bruguera va biocotejar la iniciativa i els dibuixants van haver de plegar veles. Per cert que, si fem cas d'en Roca, qui va fer el joc brut a favor de Bruguera va ser Vázquez.
Resumint: aquest Tiovivo té dibuixants de primera línia, començant pel gran Peñarroya, i d'una qualitat absoluta.
Com enyoro els tebeos!
ResponEliminaJo també, Enric. Suposo que part del problema és la periodicitat, que va passar de setmanal a mensual, i aquest va ser el principi del fi. Ara, a més, cal afegir la desaparició progressiva i sense remei del quioscos!
EliminaEncara em fascina l'humor blanc!!!
ResponEliminaGalderich, i en ple franquisme, aquest humor era d'alló més verd.
EliminaLeblansky, ja trobava a faltar un tebeo de debò.
ResponEliminaCarles, un Peñarroya sempre és d'agraïr, oi?
EliminaEi, això és Sitges! Peñarroya i el meu pare eren socis d´una penya boletaire. Quants rovellons van agafar! El Barça i els bolets eren les seves passions.
ResponEliminaSalut. Borgo.