Ah! és un supositori? Jo que creia que era un crit d'alegria BRAVO i espermatozous de colorainos . .. . . Però és una revista juvenil !! Quina patinada!!
La portada, com la majoria de les que van apareixer en posteriors números, només té el valor d'estar feta exprofesso, i això ja és molt. Bravo va ser un intent seriós per part de Bruguera de posar-se a l'alçada de les publicacions franceses. Va ser la primera aparició en castellà del tinyent Blueberry, Michel Tanguy, Aquiles Talon i altres grans de l'historieta franco-belga. I a més, comptava amb dibuixants i guionistes d'aquí com el gran Frank Fuentes Man, Martínez Osete, Spadari i altres. Personalment, va ser un dels meus primers contactes -si no el primer- amb els clàssics dels tebeos francesos. I encara recordo la meua sorpresa -i la de moltíssima gent- quan vaig descobrir que Jean Giraud/Gir era Moebius.
Ah, i m'oblidava: per molta conya que es pugui fer amb la portada, era un intent de fer quelcom allunyat de l'humor del DDT, Pulgarcito, Tio Vivo i les altres publicacions de Bruguera. El resultat, emmarcant-lo en el temps, penso que és passable.
Ei! jo aquest l'havia vist! d'algun cosí meu, més gran. Això del meteorito m'ho ha fet recordar! que guai :P
ResponEliminaEstà bé aquesta propaganda de sopositoris...
ResponEliminaAh! és un supositori? Jo que creia que era un crit d'alegria BRAVO i espermatozous de colorainos . .. . .
ResponEliminaPerò és una revista juvenil !! Quina patinada!!
La portada, com la majoria de les que van apareixer en posteriors números, només té el valor d'estar feta exprofesso, i això ja és molt. Bravo va ser un intent seriós per part de Bruguera de posar-se a l'alçada de les publicacions franceses. Va ser la primera aparició en castellà del tinyent Blueberry, Michel Tanguy, Aquiles Talon i altres grans de l'historieta franco-belga. I a més, comptava amb dibuixants i guionistes d'aquí com el gran Frank Fuentes Man, Martínez Osete, Spadari i altres.
ResponEliminaPersonalment, va ser un dels meus primers contactes -si no el primer- amb els clàssics dels tebeos francesos. I encara recordo la meua sorpresa -i la de moltíssima gent- quan vaig descobrir que Jean Giraud/Gir era Moebius.
Ah, i m'oblidava: per molta conya que es pugui fer amb la portada, era un intent de fer quelcom allunyat de l'humor del DDT, Pulgarcito, Tio Vivo i les altres publicacions de Bruguera. El resultat, emmarcant-lo en el temps, penso que és passable.
ResponElimina