dimecres, 11 de novembre de 2009

DDT 245

El DDT, número 245.
Il·lustració de Peñarroya. Circa 1956.

6 comentaris:

  1. agh! quina picor m'acaba d'agafar!! ;P

    ResponElimina
  2. per cert, paraula de pas: mandions. Seran pastissets de mandio o mandioca? ^^

    ResponElimina
  3. M'encantava el nom de la publicació, donat a fer la broma fàcil de quan hi havia insectes i ens demanaven el DDT als nanos, dur el còmic enlloc del meravellos aparell matamosquits, digne també de record.

    ResponElimina
  4. El gran Peñarroya és, com en Prieto, un dels grans oblidats. Caldria fer-li una expo ja! Per desgràcia, Bruguera tractava el material dels seus dibuixants pitjor que una compresa, i així els ha anat, que no ha quedat res de res.
    La portada d'aquest DDT és una obra mestra en tots els sentits, des de l'utilització del pinzell, passant per les línies senzilles i alhora tancant espais, els colors, la trama-tapís del vestit de la dona, la barqueta, la forma fantàstica de la mar... fins i tot el toc kistch o directament de mal gust que l'autor vol remarcar expressament, ja sigui en els tatuatges o en el barret de la dona.
    De l'acudit,tou com una mala cosa, és el que es podia fer i dir. A les presses per publicar s'afegia la censura de tot tema mínimament atractiu, i és clar, això sortia.

    ResponElimina
  5. Carme J, no sé si ho has dit a propòsit, però la mateixa publicació feia la conya aquesta que, si no t'agradava, sempre la podies fer servir com matamosques.

    ResponElimina
  6. I una última qüestió pròpia d'un maniàtic com jo: encara que la infumable paraula "còmic" s'ha acabat imposant com a denominador d'aquet tipus de manifestacions culturals, penso que en casos com el del DDT convé mantenir la denominació d'origen "tebeo", que a part de sonar millor, té més pedigrí. Tot això sigui dit amb un somriure -de tebeo- a la cara, haw, haw!

    ResponElimina