dijous, 12 de novembre de 2009

PESCADOR DE ISLANDIA

Il·lustració de Manolo Prieto.
Text de Pierre Loti.
7 de gener de 1951.

17 comentaris:

  1. Els senyors Galderich i Leblansky haurien de pensar en fer una exposició "real" del seu fons tan al·lucinant. Felicitats als dos

    ResponElimina
  2. Lluis Bosch, això només és el "començament d'una gran. . . exposició", virtual o real?
    Galderich, ara ja no n'hi ha de manicomis, els dements estan a casa seva, tal com queda demostrat.
    Visca la bogeria!

    ResponElimina
  3. sincerament hauríeu de començat a pensar la manera de fer una web (o güés) amb cara i ulls per a tot això. Amb pijadetes amb flash i lletres guailis (col·laboració Allau :P) d'aquelles que cauen per la pantalla, zooms, música (evidentment fent tot de paral·lelismes amb obres d'art, sobretot cinematogràfic, que demostri que sou uns cracks super puestos) i una presentació divinadelamuerrrrte ^^

    ResponElimina
  4. Clídice,
    Li vaig proposar fer el bloc amb Comic Sans i no em va deixar... :-(

    ResponElimina
  5. Carme J.
    Si, però nostra la demència és de jutjat de Guardia! Perquè tenim entretingut el Garzón, que sinó...

    Lluís,
    Has passat per casa de la teva mare? Ves a saber si el que em tens promès apareix per a aquí!

    A tothom,
    Ep, si teniu alguna cosa i la fotografieu ens ho envieu i ho pengem ràpidament!

    ResponElimina
  6. m'ho proposes a mi això i enriu-te'n de la matansa de tecsas! grrrrr :(

    ResponElimina
  7. Allau, penso com tu, i em sembla que ho vaig comentar en l'enceneu els llums: a mi és la imatge que em va incitar a saber més d'en Prieto. Transmet erotisme, angoixa, i un cert ànim de deixar-se vèncer. I les formes i els colors són perfectes i suggerents al màxim.

    ResponElimina
  8. Lluís, amb tot el material que té el Galderich i amb el que segur que si ens posem a buscar trobem a casa d'uns i altres, i tant que sí, que podem acabar fent una galeria real. Òstia, no és mala idea, no...

    ResponElimina
  9. Carme J, com més d'un cop hem comentat i tu també ho penses, qui realment és boig es aquell que no és capaç d'assumir les seues anormalitats en públic.
    I citant al gran Leopoldo María Panero, "no os riáis de la locura, porque aquella es la única que sabe de vosotros" (vegeu Lovecraft magazine no. 10)

    ResponElimina
  10. Clidice, tu si que m'entens. Els meus malsons no són ni en color ni en blanc i negre, sinó escrits en lletra comic sans, argl!

    ResponElimina
  11. I ara seriosament: qui s'anima a fer la primera donació virtual?

    ResponElimina
  12. ho enviem al Galde? perquè sinó a quina adreça? (no sé si tinc res, alguna rampoina puc trobar :P)

    ResponElimina
  13. Tens raó Clidice, ens falta una adreça per posar-se en contacte amb nosaltres. Li vam encarregar a un amic que fes una xulada d'aquelles que consisteix en una adreça interconnectada alhora a una del Galderich i una meua, però la cosa es veu que s'ha allargat més del compte. De moment, una opció és la que comentes, si saps la del Galderich. Seràs la primera?

    ResponElimina
  14. No ho sé, jo no tinc coses xules com vosaltres, però faré una ullada a veure que trobo, de quan el pare es passava les campanes de la uni al mercat de Sant Antoni ... ves a saber!

    ResponElimina
  15. Ep, les donacions poden ser objectuals, no tot seran impressos...

    ResponElimina