dimecres, 14 de desembre del 2011

Canódromo Diagonal


Canódromo Diagonal
Sense autor ni peu d'imprenta
ca. 1965

11 comentaris:

  1. Jo era més del de Pça. Espanya, on ara hi ha l'ONCE, o com ells diuen, el "cegòdrom"...

    Ara, no tenien un disseny tant estrany com aquest!

    ResponElimina
  2. I a mi que m'agradaven els canòdroms! Era com fer un viatge en el temps, amb el seu aire de novel·la negra.

    ResponElimina
  3. Galderich, jo també preferia el Pavellón, però no tinc material d'aquest canòdrom. Era molt més decadent!

    ResponElimina
  4. Leb, jo hi vaig conèixer personatges que ni la novel·la negra s'hauria atrevit a rpresentar.

    ResponElimina
  5. Jo, quan era petita, alguns diumenges al matí anava amb el meu pare al de Meridiana...

    Què t'apostes a que ja no sóc ludòpata?

    ResponElimina
  6. Mari Carmen, jo també havia anat al Meridiana, però preferia la decadència del Pabellón.

    ResponElimina
  7. Eastriver, estava a la Diagonal, a tocar del Club de Polo: http://enarchenhologos.blogspot.com/2011/05/canodroms-de-barcelona.html

    ResponElimina
  8. El banedrín es genial por su estilización ¡¡¡¡

    ResponElimina
  9. Vaig passar un fotimer de caps de setmana amb la meva família, matins i tardes, al canòdrom de la Meridiana, era una atracció gratuïta i aprop de casa, recordo perfectament l'olor a Zotal, els lladrucs dels gossos dins de les gàbies, la llebre blanca i botoruda fent un soroll de tren elèctric per la seva via i el terra empaperat de tiquets de color gris.
    Sempre apostàvem al 6-7, 7-6 i sovint, guanyàvem alguns duros, crec que per casa dels meus pares encara hi ha algun d'aquests tiquets d'apostes.

    ResponElimina
  10. Com em recorda l'infantesa.. . . . No jugàvem, però ens hi passàvem hores!!!

    ResponElimina