dilluns, 4 de març de 2013

COMO JUEGAN LOS NIÑOS

RITTER, MATHILDE. Como juegan los niños. Barcelona, C. Seither, 1915 (aprox.)  (19 x 26,5 cm.)

14 comentaris:

  1. Una de les millors peces que s'hagin exposat mai a la Galeria!

    Observant la data de la seva edició barcelonina, i considerant que l'original alemany havia de ser anterior, no puc deixar d'imaginar l'efecte d'aquest llibre a les lleixes d'un jove Jean Piaget.
    Que què és el joc simbòlic que, més tard, va descriure? Un zeppelín de pega però capaç d'enlairar-nos cel amunt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si de les millors perquè ja portem un bon recorregut però a mi em va fascinar a més del detallet retrofuturista del zeppeiin

      Elimina
    2. No em siguis ara tiquis-miquis. Que de negligibles n'hi ha un munt i de perdurables només ben poques; com és el cas d'aquesta.

      Elimina
    3. Bé, bé... perquè utilitzes l'expressió de tiquis-miquis perquè sinó encara discutiríem el tema... ;-)

      Elimina
    4. Sí, la pàgina del zeppelin és d'aquelles que ens fan recordar els muntatges que de petits feiem amb el que trobaven a casa. Amb els germà o els amics del veinat, sempre acabavem construint alguna andròmina espectacular. A destacar, per cert, el llençol, la manta i la funda de la màquina de cosir com elements indispensables en qualsevol d'aquests muntatges.

      Elimina
  2. Esplèndid i germànic fins el moll de l'os...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fins i tot per jugar desordenadament són meticulosos!

      Elimina
  3. M'ha transportat a una infantesa plena d'estructures fetes amb taules i tovalles i sofàs que ara eren una piscina, ara un vaixell pirata ... No sé si avui se'ls permet tanta llibertat als infants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les meves filles i els seus cosins -els meus nebots- encara em munten tanganes com aquesta per mig de casa o per les lliteres. Unes mantes, unes capses de cartró i a jugar!

      Elimina
  4. Bueno, bueno, ¡qué maravilla! y yo sin enterarme de esta joya...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pombolita,
      És veure'l i pensar en les teves il·lustracions.

      Elimina