dimecres, 3 d’abril de 2013

El negrito que quería ser blanco













El negrito que quería ser blanco
Il·lustracions: Lozano Olivares
Colección "Niños caprichosos", 1
Editorial Molino
Barcelona, 1945

14 comentaris:

  1. Em remet a aquella escena memorable d'"El quadern del fang" del Isaki Lacuesta... Aquella que, dins d'una cova, el Miquel Barceló retrata un dels maleïts negres albins amb lleixiu.

    ResponElimina
  2. Quería ser blanquito manteniendo la cigala de un negrito...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que hi deu haver alguna versió així en aquells tebeos dels 80!

      Elimina
  3. Un poco ripioso en la cuestión poemaria...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Miquel, és l'únic que li falla al conte.

      Elimina
  4. Políticament correcte a més no poder...

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquella època, assumit sense problemes. Els de nenes fent "sus labores" inundaven el mercat.

      Elimina
  5. Ha, ha... genial! Suposo que la fada aquesta és la que va trobar en Michael Jackson!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur, i cobrant una pasta, que de fades altruistes ja no en queden!

      Elimina
  6. Òndia, i a sobre el nom de la col·lecció: "Niños caprichosos". Aquest era el núm. 1, i els altres devien estar a l'alçada...
    No hi ha per on agafar-ho... El que passa és que això feia més mal que no ens pensem. Es tractava d'ensinistrar ideològicament des de "bien chiquitos", que 'auque no sepan leer que ya sean racistas!' No fos cas que fessin tard a inculcar prejudicis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És tal i com ho dius, MBG. Els altres números no són tan excessius.

      Elimina
  7. Extraordinario, muchas gracias por poner el cuento entero. Pieza mayor, histórica!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abuelito, la historia merecía ser contada entera. A veces me pregunto cómo pudimos sobrevivir a la bibliografía de la época.

      Elimina