És cert que l'estil és exageradament ensucrat, però crec que aquesta era l'estètica pròpia dels Nursery Rhymes o llibres de cançons de bressol (i altres) d'aquella època, que estaven pensats per a canalla molt petita i com no...les seves mames! I No saps, com n'arrivem a ser de cursis algunes dones, al encetar la maternitat! ;-)
Deu ser que no ho he deixat del tot...perquè sí, a mi, m'encanta!
Ja veus que per aquí corre molta mala baba i ganes de fer la punyeta. Malgrat tot, estem d'acord amb tu que això de la maternitat cursileja una mica a les víctimes... ;-)
El que és curiós que les teves il·lustracions no pateixen d'un accés de sucre com aquestes de la Mercè Llimona!
M´ha recordat la cançò aquella: "Cuatro esquinitas tiene mi cama..." i aquells calendaris d´Advent (s´en diu així) amb finestretes. Molt bó el llibre del nen negre que volia ser blanc. N´hia del nen que vol tenir la cigala com un negre? Salut. Borgo.
Ostres, quina meravella!
ResponEliminaA mi no m'acaba de convèncer. Potser l'estil Ferrandiz va fer molt de mal popularitzant una estètica molt infantiloïde... no ho sé!
EliminaÉs cert que l'estil és exageradament ensucrat, però crec que aquesta era l'estètica pròpia dels Nursery Rhymes o llibres de cançons de bressol (i altres) d'aquella època, que estaven pensats per a canalla molt petita i com no...les seves mames! I No saps, com n'arrivem a ser de cursis algunes dones, al encetar la maternitat! ;-)
EliminaDeu ser que no ho he deixat del tot...perquè sí, a mi, m'encanta!
Ja veus que per aquí corre molta mala baba i ganes de fer la punyeta. Malgrat tot, estem d'acord amb tu que això de la maternitat cursileja una mica a les víctimes... ;-)
EliminaEl que és curiós que les teves il·lustracions no pateixen d'un accés de sucre com aquestes de la Mercè Llimona!
M´ha recordat la cançò aquella: "Cuatro esquinitas tiene mi cama..." i aquells calendaris d´Advent (s´en diu així) amb finestretes.
ResponEliminaMolt bó el llibre del nen negre que volia ser blanc. N´hia del nen que vol tenir la cigala com un negre?
Salut. Borgo.
Jo era de la secció de '"Àngel de la guarda, dolça companyia, no ens abandoneu ni de nit ni de dia..."
EliminaLa Mercè Llimona té coses molt maques, sobretot de la primera època.
ResponEliminaEstic totalment d'acord amb tu que aquesta primera època és la millor!
EliminaPerò n'hi ha millors que aquests d'avui.
EliminaAquest directament és carrincló...
EliminaA la ilustradora no la tengo conocida. Son dibujos con cierta raigambre a las estampas de primera comunión. Salut
ResponEliminaVa ser molt popular els anys 40 i 50 i fou filla d'un dels Llimona, ara no sé si del pintor o de l'escultor, modernistes.
EliminaGalderich, intueixo que el teu post d'avui és un reclam per que ell t'ha abandonat?
ResponEliminaQuan t'abandonat fins i tot el desodorant....
EliminaLa idea de la finestreta està bé, però els dibuixets no m'agraden gens...
ResponEliminaCoincideixo perquè la temàtica la va provocar a fer uns dibuixos una mica...
Elimina