Donació virtual d'en Jordi Girbén, qui explica que "...dissabte buscava per les golfes dels pares el Huckleberry Finn que havia llegit de petit (tapa dura, tela roja...?) i no el vaig saber trobar. En canvi em vaig topar amb un Tom Sawyer amb signes evidents d'haver estat rosegat per un ratolí entusiasta del llom. No vaig poder estar-me'n de recordar el Firmin del Sam Savage... És un Sawyer de postguerra (Molino, 1943) que mon pare deuria comprar amb 15 anys, i és el que vaig llegir per primera vegada."
Tom Sawyer
Text de Mark Twain
Coberta de Bocquet
Il·lustracions interiors de Jaime Juez Castella
Editorial Molino, Barcelona, 1943
Ara no hi ha rosegador que gosi actuar en aquelles golfes, un territori dominat per la Fifi;
ResponEliminala negra gata sorda dels pares.
No sabeu com d'indetectable arriba a ser una gata sorda... Ja pots anar-la cridant que si no fos pel picarol... Les confuses situacions que provoca tenen molt de Twain: la realitat modificada per un punt just d'alteració.
Que m'has de dir Girbén, jo també tinc un gat sord amb una petita diferencia, el meu és blanc com la neu.
EliminaCom digué aquell:
Eliminaaquest és l'inici d'una amistat fonamentada en la inaudibilitat gatuna. L'encreuament -que seria bonic- no és possible amb una gateta esterilitzada.
Els ratolins tenien bon gust intentant fer desaparèixer una coberta obra d'en Bocquet...
ResponEliminaI marxo que això dels gats es posa tendre i no voldria espatllar el tema...
Galderich, tots sabem que aquesta mena de zoofília no és la que més t'interessa...
EliminaEp, que el treball d'en Juez Castella és força bo per no dir excelent, tot i que caldria saber si no s'ha "inspirat" en algun il.lustrador anterior. Pel que fa a Bocquet, aquest és un dels seus pitjors treballs, ja que encara que la resolució gràfica és correcta, s'ha basat totalment en els fotogrames del film homònim de l'obra d'en Twain. Dic això per defensar el treball d'en Bocquet, habitualment força bo.
ResponEliminaEn Bocquet és el Comic Sans dels portadistes. Molta coloraina i efectisme però no n'hi ha més...
EliminaGalderich, això que dius és una boutade com un cabàs.
EliminaUmmmm...No m´agrada...Ho sento.
ResponEliminaSalut
Doncs, a mi, les il·lustracions interiors m'encanten!
ResponEliminaFinalment algú que parla de les il·lustracions interiors... Estic d'acord amb tu, Enric: si no les ha piratejat -i de moment, no em consta-, són molt bones.
ResponEliminaEi, ei... que sóc almogàver i no pirata...........
ResponEliminaPer la meva part detecto una extrema falta de racord en les imatges:
Els galifardeus adults de "Los chicos" no sé com casen dins d'un relat infantil a frec de l'adolescència...
Haw, haw, no em referia a tu, Girbén, sinó a l'il·lustrador Juez Castella. Això de copiar uns dels altres era força freqüent en una època on era molt difícil de descobrir. Encara avui, amb tots els medis que tenim, ens encolomen algun plagi.
ResponElimina