dimarts, 7 de maig de 2013

AMADEO ASTRONAUTA

Text i dibuixos de Ferrándiz
Editorial Vilcar, Barcelona, 1957









15 comentaris:

  1. Oh, Ferrándiz, l'inventor del Nadal! Amb el permís de Dickens i de El corte inglés, esclar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Matilde, aquest conte i sobretot els seus dibuixos és de quan encara no s'havia inventat el nadal (per sort!)

      Elimina
  2. Què puc dir que ja no hagi dit encertadament la Matilde!

    Sobre el títol molt apropiat en aquest cas però a més també perquè ens alliberem del Tom Saywer...

    ResponElimina
    Respostes
    1. I qui t'ha dit a tu que ja se m'ha acabat la munició de Huck Finns i Tom Sawyers?

      Elimina
  3. Respostes
    1. A mi em va sorprendre molt agradablement aquest conte. M'esperava el Ferrandiz llefiscós que les estampes han popularitzar, i tot i que ja apunta maneres (males), aquí resulta agradable.

      Elimina
  4. M´encanta aquest Ferrándiz i la seva ciencia-ficció kitch! És veu que sap fer quelcom més que felicitacions de Nadal.
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coincideixo amb tu, Miquel. I a més, sap dibuixar molt bé tota la parafernàlia espacial.

      Elimina
  5. ¿ el de les postals nadalenques ?

    ResponElimina
  6. I dels recordatoris de primera comunió també!
    Els meus em sembla que eren d'ell i els vaig escollir jo! Què puc dir doncs ? Llavors encara no dibuixava els ninos "supercabezons".

    Aquest de l'Amadeo astronauta m'agrada especialment...no se perqué serà ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carme, aquest Amadeo astronauta estava pensat per a mi: es va publicar per primer cop l'any que jo vaig néixer, el protagonista es diu com jo, i a més té el meu ofici somniat. Només trobo a faltar una Carmencita cosmonauta ;)

      Elimina
  7. Oportú, si penso que mentre tu penjaves l'astronauta jo era a l'Observatori Astronòmic...

    ResponElimina
  8. Un cop més, les connexions i casualitats de la vida superen a la imaginació. Que m'ho diguin a mi, que van parir l'Amadeo astronauta el mateix dia que em van parir a mi.

    ResponElimina
  9. D'aquesta col.lecció de contes jo en vaig tenir un que es deia "Olga y Jorge van en Vespa". La portada era ben maca malgrat l'ensucrat de l'època. La història era ben estranya perquè se suposava que Olga i Jorge eren germans però bé que ballaven ben amarradets als envelats on anaven amb la moto (i sense casc!)... suposo que són coses de la censura. Fa poc els van reeditar i fins i tot van fe-ne samarretes i objectes de papereria amb els dibuixos del Ferràndiz.

    ResponElimina