Ahhhhhhhhhhh ¡¡ Más malo que la Botella con los drapaires de Madrid ¡¡¡ Del dibujo solo me gustan las hojas de bambú del margen de la derecha...El resto poco . Salut
Joder, casi siempre estamos de acuerdo el Sr ENRIC y yo esto es una confabulación judeo masónica en contra de los planes perversos de el Albert... al tiempo. Salut
Hola! i gràcies per possar les cobertes. La veritat és que el vermell té relació amb les estovalles del restaurant xinés del costat de casa meva. També hauria quedat bé una mica de groc per el "peligro amarillo". Salut i bon cap de setmana. Borgo.
Al Fu Manchú el veig de tant en tant recorrent, en un Cayenne amb xofer i vidres tintats, el Xinatown del tram mig del Passeig Maragall. Sembla ser que ara es dedica al més productiu dels negocis: al prestamisme i a la usura. Pobre d'aquell emigrant endeutat que no li pagui fins el darrer ral dels seus astronòmics interessos...Aviat veus com ha de baixar la persiana del seu bar o comerç.
Ahhhhhhhhhhh ¡¡
ResponEliminaMás malo que la Botella con los drapaires de Madrid ¡¡¡
Del dibujo solo me gustan las hojas de bambú del margen de la derecha...El resto poco .
Salut
A mi m'agraden perquè crec que ha de ser molt difícil fer una coberta que surti una mica del tòpic típic amb en Fuman Chú!
ResponEliminaNo m'acaba de convèncer la combinació de colors.
ResponEliminaJoder, casi siempre estamos de acuerdo el Sr ENRIC y yo
ResponEliminaesto es una confabulación judeo masónica en contra de los planes perversos de el Albert...
al tiempo.
Salut
Judeoxinesa en aquest cas...
ResponEliminaDoncs a mi m'agrada especialment el joc amb el negre i el vermell. Tot i que... Fu Manchú no era el màxim exponent del "peligro amarillo"?
ResponEliminaHola! i gràcies per possar les cobertes. La veritat és que el vermell té relació amb les estovalles del restaurant xinés del costat de casa meva. També hauria quedat bé una mica de groc per el "peligro amarillo".
ResponEliminaSalut i bon cap de setmana.
Borgo.
Al Fu Manchú el veig de tant en tant recorrent, en un Cayenne amb xofer i vidres tintats, el Xinatown del tram mig del Passeig Maragall. Sembla ser que ara es dedica al més productiu dels negocis: al prestamisme i a la usura. Pobre d'aquell emigrant endeutat que no li pagui fins el darrer ral dels seus astronòmics interessos...Aviat veus com ha de baixar la persiana del seu bar o comerç.
ResponElimina