Blanc i negre i coberta és evidentment dels anys 60-70. Que el dissenyador de la coberta no hi foti les grapes amb lletres estranyes també és molt propi de l'època.
El autor de la cubierta no...pero la autora del contenido ....si... a u t o r a....Absolutamente todo lo que publicó el Sr Tierno estaba subordinado a la pluma de su señora esposa....Era "su negro". Salut
Ostres, estàs dient que la Sra. Encarnación Pérez-Relaño fou el negre del Sr. Tierno? Doncs no he trobat res del tema. El que si que he trobat és una gran llista de publicacions que sinó és amb un negre sembla difícil d'aconseguir...
Una estètica molt dels 70, que avui encara aguanta. És bo, llàstima que no sabem qui és l'autor d'aquesta coberta.
ResponEliminaBlanc i negre i coberta és evidentment dels anys 60-70. Que el dissenyador de la coberta no hi foti les grapes amb lletres estranyes també és molt propi de l'època.
EliminaCert, estètica finals 60 i anys 70. Es van fer grans coses amb l'ús de la fotografia i el collage. Bona portada.
ResponEliminaÉs curiós la pèrdua de l'ús de la fotografia a les cobertes d'una manera tant integral.
EliminaEl autor de la cubierta no...pero la autora del contenido ....si...
ResponEliminaa u t o r a....Absolutamente todo lo que publicó el Sr Tierno estaba subordinado a la pluma de su señora esposa....Era "su negro".
Salut
Ostres, estàs dient que la Sra. Encarnación Pérez-Relaño fou el negre del Sr. Tierno? Doncs no he trobat res del tema. El que si que he trobat és una gran llista de publicacions que sinó és amb un negre sembla difícil d'aconseguir...
EliminaUna coberta molt del seu moment, de fet podria il·lustrar qualsevol obra d'un"intelectual" d'esquerres dels 60-70's...
ResponEliminaD'esquerres esquerres...
Elimina