Quan dos comentaris anteriors diuen el que t'ha passat pel cap el millor és confirmar-ho. Només afegir que estèticament m'agrada aquesta sobrietat amb només "y atracciones" de manera curva com si d'una atracció es tractés.
L'Àliga de Berga, la de la Patum, la inspiradora d'una de les més transcendentals de les nostres tonades (ah! el concentrat pianístic d'en Mompou)..., és espanya? I dic la de Berga però també podria ser la de Cervera,o la de Valls, o... Caldria llegir el llibre per saber si Cirlot estava al cas de la història i dels símbols d'aquestes besties que ballen per Corpus. O potser el que pretenia era dissimular-la? Recordant que Cirot era de dibuixar dracs i bèsties fantàstiques no és impossible que la portada sigui seva; que sigui un Juan Palomo...
Vamos a ver, familia: Nada tiene que ver mi analogía de lo antepuesto conforme a la portada (dibujo), con JE CIRLOT. Soy de un pequeño círculo cirlotiano. El más grande poeta habido (Blas de Otero me perdone), y del que poseo sus mejores obras. Obras indispensables para entender los símbolos, los signos, el lenguaje y el modo de discernirlos. Pero una cosa es la portada, que no vale dos reales, (perdón si hiero subceptivilidades) , y otra la obra de CIRLOT...el mas grade poeta habido en Barcelona (man que les pese a los agoreros) Le escribió a Max Ernst este soneto que les expongo, entre otros cientos que me los guardo :
Incontables insectos minerales extienden su tristeza material por esa zona obscura del erial donde nacen las zonas musicales.
Tu corazón de azúcares cruciales enhebra la armonía sideral para buscar la página del mal en las sombras de hierbas y cristales.
De tus dorados dedos de granito baja un río delgado y desdoblado en imágenes blancas y amarillas.
Tú sabes que lo roto es infinito. Escamas y fantasmas te han tocado con agujas, violas y varillas.
O sea, España es un falso dragón, vacío por dentro y suplantado por un humano...
ResponEliminaOstras ¡ qué mensaje ¡¡
Al pas que anem, el de l'Opus és capaç de fotre't a Girona per fer aquest tipus de comentaris.
EliminaAlguna cosa així, Miquel. En tot cas, Espanya és una barraca de fenòmens de fira.
EliminaPerfecte! I a més, amb text de Cirlot, poc més es pot demanar...
ResponEliminaCom ja et pots imaginar, el text de Cirlot és ple de simbolisme, Leb.
EliminaQuan dos comentaris anteriors diuen el que t'ha passat pel cap el millor és confirmar-ho. Només afegir que estèticament m'agrada aquesta sobrietat amb només "y atracciones" de manera curva com si d'una atracció es tractés.
ResponEliminaTrobo que és una portada molt equilibrada, Galderich.
EliminaUn estil de coberta de les que a mi m'agraden, llàstima que no se sàpiga qui és l'autor.
ResponEliminaCarles, crec que podria ser del mateix Cirlot. Puc mirar d'esbrinar-ho.
EliminaL'Àliga de Berga, la de la Patum, la inspiradora d'una de les més transcendentals de les nostres tonades (ah! el concentrat pianístic d'en Mompou)..., és espanya? I dic la de Berga però també podria ser la de Cervera,o la de Valls, o...
ResponEliminaCaldria llegir el llibre per saber si Cirlot estava al cas de la història i dels símbols d'aquestes besties que ballen per Corpus. O potser el que pretenia era dissimular-la?
Recordant que Cirot era de dibuixar dracs i bèsties fantàstiques no és impossible que la portada sigui seva; que sigui un Juan Palomo...
Certament, podria ser de Cirlot. Imagino que com a bon coneidedor del simbolisme, estava al cas del significat d'aquesta bèstia.
EliminaVamos a ver, familia:
ResponEliminaNada tiene que ver mi analogía de lo antepuesto conforme a la portada (dibujo), con JE CIRLOT.
Soy de un pequeño círculo cirlotiano. El más grande poeta habido (Blas de Otero me perdone), y del que poseo sus mejores obras. Obras indispensables para entender los símbolos, los signos, el lenguaje y el modo de discernirlos.
Pero una cosa es la portada, que no vale dos reales, (perdón si hiero subceptivilidades) , y otra la obra de CIRLOT...el mas grade poeta habido en Barcelona (man que les pese a los agoreros)
Le escribió a Max Ernst este soneto que les expongo, entre otros cientos que me los guardo :
Incontables insectos minerales
extienden su tristeza material
por esa zona obscura del erial
donde nacen las zonas musicales.
Tu corazón de azúcares cruciales
enhebra la armonía sideral
para buscar la página del mal
en las sombras de hierbas y cristales.
De tus dorados dedos de granito
baja un río delgado y desdoblado
en imágenes blancas y amarillas.
Tú sabes que lo roto es infinito.
Escamas y fantasmas te han tocado
con agujas, violas y varillas.
Miquel, m'agrada la portada i m'agrada Cirlot.
EliminaLa coberta està bé, la portada no l'he vist.
ResponEliminaFiles prim, Biblioaprenent! ;)
Elimina