dimecres, 20 de novembre del 2013

Ferias y atracciones


Ferias y atracciones
Juan Eduardo Cirlot
Librería Editorial Argos
Barcelona, 1950
No consta l'autor de la portada

15 comentaris:

  1. O sea, España es un falso dragón, vacío por dentro y suplantado por un humano...
    Ostras ¡ qué mensaje ¡¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al pas que anem, el de l'Opus és capaç de fotre't a Girona per fer aquest tipus de comentaris.

      Elimina
    2. Alguna cosa així, Miquel. En tot cas, Espanya és una barraca de fenòmens de fira.

      Elimina
  2. Perfecte! I a més, amb text de Cirlot, poc més es pot demanar...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com ja et pots imaginar, el text de Cirlot és ple de simbolisme, Leb.

      Elimina
  3. Quan dos comentaris anteriors diuen el que t'ha passat pel cap el millor és confirmar-ho. Només afegir que estèticament m'agrada aquesta sobrietat amb només "y atracciones" de manera curva com si d'una atracció es tractés.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobo que és una portada molt equilibrada, Galderich.

      Elimina
  4. Un estil de coberta de les que a mi m'agraden, llàstima que no se sàpiga qui és l'autor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles, crec que podria ser del mateix Cirlot. Puc mirar d'esbrinar-ho.

      Elimina
  5. L'Àliga de Berga, la de la Patum, la inspiradora d'una de les més transcendentals de les nostres tonades (ah! el concentrat pianístic d'en Mompou)..., és espanya? I dic la de Berga però també podria ser la de Cervera,o la de Valls, o...
    Caldria llegir el llibre per saber si Cirlot estava al cas de la història i dels símbols d'aquestes besties que ballen per Corpus. O potser el que pretenia era dissimular-la?
    Recordant que Cirot era de dibuixar dracs i bèsties fantàstiques no és impossible que la portada sigui seva; que sigui un Juan Palomo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Certament, podria ser de Cirlot. Imagino que com a bon coneidedor del simbolisme, estava al cas del significat d'aquesta bèstia.

      Elimina
  6. Vamos a ver, familia:
    Nada tiene que ver mi analogía de lo antepuesto conforme a la portada (dibujo), con JE CIRLOT.
    Soy de un pequeño círculo cirlotiano. El más grande poeta habido (Blas de Otero me perdone), y del que poseo sus mejores obras. Obras indispensables para entender los símbolos, los signos, el lenguaje y el modo de discernirlos.
    Pero una cosa es la portada, que no vale dos reales, (perdón si hiero subceptivilidades) , y otra la obra de CIRLOT...el mas grade poeta habido en Barcelona (man que les pese a los agoreros)
    Le escribió a Max Ernst este soneto que les expongo, entre otros cientos que me los guardo :

    Incontables insectos minerales
    extienden su tristeza material
    por esa zona obscura del erial
    donde nacen las zonas musicales.

    Tu corazón de azúcares cruciales
    enhebra la armonía sideral
    para buscar la página del mal
    en las sombras de hierbas y cristales.

    De tus dorados dedos de granito
    baja un río delgado y desdoblado
    en imágenes blancas y amarillas.

    Tú sabes que lo roto es infinito.
    Escamas y fantasmas te han tocado
    con agujas, violas y varillas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, m'agrada la portada i m'agrada Cirlot.

      Elimina
  7. La coberta està bé, la portada no l'he vist.

    ResponElimina