dijous, 15 de maig de 2014

ANITA Y SU HERMANO

Tarjeta postal d'Anita y su hermano.
Imp. Lit. Suc. Omedes. Barcelona sense data (anys 10-20).

11 comentaris:

  1. Photoshop no n'hi havia, però tisores si, haw, haw! On és l'ombra d'Anita? Ídem amb la bota de la dreta del germà, i això que encara no s'havia inventat la línia clara (haw, haw, haw, of course)

    ResponElimina
  2. Vaig conèixer un cas real a l'escola d'un tipus d'enanisme semblant al de l'Anita, tot i que no dic que en aquest cas no fos trampa, que no ho sé.

    ResponElimina
  3. La foto sembla un muntatge, però hi havia casos. Era habitual posar dues persones de mides molt diferents perquè el contrast fos més gran.

    ResponElimina
  4. El que és fals és el muntatge -que exagera la situació- i el fet que fossin germans però com diu la Júlia, casos d'enanisme com aquest n'hi ha hagut.

    ResponElimina
  5. Senyor, com m'han "jibaritzat" la pobre Anita!
    On s'és vist que el nanisme comporti aquesta microcefàlia? D'on sinó els capgrossos?
    L'estampa és més falsa que un duro sevillano!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girben, aquesta anomalia genètica existeix i s'anomena nanisme primordial. Aquestes persones tenen el cos proporcionat però anormalment petit. Si poses poses el terme al cercador en veuràs exemples actuals. I la proporció amb adults d'una mida normal no és tan lluny del que es veu en aquesta foto.
      Avui dia, per sort i en l`àbmit del que anomenem primer món, aquestes persones poden dur una vida digna, tot i que no sense dificultats. Sembla que l'esperança de vida és d'uns 30 anys. O sigui que l'Anita de la foto era una autèntica supervivent.

      Respecte de viure amb normalitat, tenint un aspecte físic poc normal hi ha una novel·la juvenil actual que està molt bé: Wonder, de J. R. Palacio, que està molt i molt bé, molt recomanable pels jovent de casa i no tant jovent també. Salut.

      Elimina
    2. Moltes gràcies, MBG, per la necessària esmena. Valgui el meu error per a poder aprofundir amb més criteri en el suggeridor cas de l'Anita i son germà.

      Elimina
  6. La publicitat sempre se les empesca totes. Aquí necessitaven un punt de referència, i si no posen "l'hermano" al costat de l'Anita no hi ha cas.
    És una imatge tan tosca que no puc evitar que m'agradi!

    ResponElimina
  7. El nanisme em fa pensar en una qüestió afí: Pels budistes l'adveniment de Maitreya, el futur Buda, serà l'"acabose"; un canvi de fase i que comenci el Nirvana! I, d'entre els diversos fets que anunciaran la imminència d'aquest renaixement, algunes escoles búdiques consideren seriosament el d'un nanisme universal: Maitreya vindrà quan tots fem un pam d'alçada... Com si la manca d'espai ens hagi de forçar a reduir les nostres mides corporals i a convertir-nos en nans; com el precedent Home de Flores, o com la precursora Anita...
    Severo Sarduy assenyalava bé que no es pot considerar la mentalitat japonesa (tendent a la miniaturització més que al monumentalisme) sense tenir present el seu substrat budista i aquesta esperança de Maitreya. Fins i tot, ja que hi som, jo hi retrobo clars indicis en el món de Tolkien: en la bondat dels seus nans i, sobretot, en l'estratificació del temps en eres: Perquè au si no s'assemblen "el temps mitjà" (l'era present dels budistes) i "la terra mitja" del seu relat!
    I disculpeu aquesta nanodigressió.

    ResponElimina