dilluns, 26 de maig del 2014

DARRERA EL VIDRE

 SINDREU, CARLES. Darrera el vidre. Barcelona, L'Amic de les Arts, 1934. Il·lustracions de Joan Miró

11 comentaris:

  1. Sardá i Terenci Moix van situar al Guinardó un famós satir.

    ResponElimina
  2. "Si les muntanyes s'esmolen..." I quina modernitat, com Rrose Sélavy o el de la Serna!
    Avui en Sindreu, apart de portador del gegant Rocaguinarda, es cuidaria de la possible salvació de la Torre Garcini i ahir hauria votat en la mesa del multireferèndum del Nen de la Rutlla. Això darrer abans del vermut a la superior terrassa del Mas Guinardó; d'històriques panoràmiques (La Calma del Montseny i la Costa fins Arenys!) malauradament estroncades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé si en Sindreu s'apuntaria a gaires enrenous tenint en compte que va abraçar la causa franquista sense gaire problemes. Malgrat tot, la salvació de la Torre Garcini potser si que seria una bona causa per a ell.

      Elimina
    2. Resulta evident que, fins i tot en això, estava al cas del Marinetti.
      Només apuntava una ucronia.

      Elimina
  3. No estan gens malament, els poemes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els poemes a més són de joventut, quan tenia 18-19 anys. Per això els he volgut reproduir perquè estan molt i molt bé. Un llibre rodó!

      Elimina