divendres, 30 de maig de 2014

FURGONETA

Furgoneta recollint la biblioteca d'e Jordi Fariñas, sogre d'en Jordi Girbén.



9 comentaris:

  1. Ahhh esa tendencia a los pantalones militares y el traje de conjunto aunque fuera para ir de excursión..utilitarismo, dirían algunos...
    Salut

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miquel, matisem. No exactament. Tot i que estèticament militareja, els pantalons del dibuix són "rochetores" fins a sota genoll i les cames van tapades amb una mena de benes. Al peus botes fins als turmells, molt pesants i rígides (això els afortunats que no anaven amb xiruques).
      Vet aquí l'equipació dels excursionistes des de com a mínim els anys 20 i fins ben entrats els 70. Amb la salvetat que partir de la divulgació del teixit de niló, les benes es van subtituir per polaines d'aquest teixit, que eren impermeables, quan feia mal temps, o mitjons gruixuts de cotó quan el feia bo. Si de cas en Girben que em rectifiqui...
      A mi m'agrada la il·lustració, amb força tòpics excursionistes, com Montserrat al fons, i l'escudellòmetre a primer pla (no n'he vist mai cap, físicament, perquè quan anava a les daines, el fogonet de gas ja l'havia subtituït).
      I m'encanta la recepta de l'Ignasi Domènech, que explica com fer-se un bon arròs, després d'una llarga caminada, carregats fins a no poder més. Això sí, menjaven molt millor que després de l'invent de les sopes de sobre, que eren molt pràctiques, però no es podien comparar amb aquests arrossos fets al moment, ni de llarg!

      Elimina
  2. Ja s'havia publicat aquesta biblioteca, oi?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la bota de Sant Ferriol d'en Girbén. Tota herència preuada és un bon pou per anar-hi traient joies com aquesta dels excursionistes i el que hom ha de menjar!

      Elimina
  3. Bona, la bota de Sant Ferriol... Només dir que meva ho és d'una manera política, que es tracta d'una herència compartida.
    I sí, na MGB té raó. Els excursionistes gurmets van abillats amb uns preceptius rochetores (derivada de l'expressiu mot italià "rocciatores"; els "pantalones bávaros" espanyols). I, si els de la portada estan cuinant a l'escudellòmetre alguna de les receptes del precursor Domenech, podeu imaginar-vos qualsevol cosa, fins la més surrealista (que això sembla aquest receptari). Fins a vuit maneres de cuinar cuixes de granota que hi ressenya, i amb títols tan refistolats com "Cuixes de granota fregides a la moda de Riom" o "Cuixes de granota "condesito"". I per beure: "Llimonada gaseosa aixampanyada" (aka: vi blanc amb sidral!).

    ResponElimina
  4. Jordi,
    m'encanta, definitivament.
    Tinc alguns llibres clàssics de cuina catalana, i La Teca d'en Domènech té un lloc preferent. Però aquest, que desconeixia, em sembla que supera els altres. Això de l'excursionsime amb picnics d'alta gastronomia em semblava un invent molt modern, però ja veig que no. Com gairebé tot, ve de finals del s. xix o principis del xx.
    Gràcies pels aclariments!
    Marta

    ResponElimina
  5. I no vegeu quina prova de bibliohalterofília suposa el trasllat d'una biblioteca a un pis de Castellterçol! I això abans de saber què hi ha realment... Ja és que els llibres tonifiquen tant el cos com la ment.

    ResponElimina
  6. Ostres, això és molt interessant. M´encanta el look d´aquests excursionistes, recorda al llibre "Tres hombres en una barca".
    Salut. Borgo.

    ResponElimina
  7. Oi tant, Miquel, que retira a l'epicureisme del J.K.Jerome. Afegiré que sempre l'he llegit en una tronada edició de la Colección Oasis de 1944, prou mereixedora d'aquesta Galeria.

    ResponElimina