Text de Lope de Vega Il·lustració de Manolo Prieto (la il·lustració inferior està manipulada per mostrar com quedaria sense la pífia en l'ordre d'impresió dels colors) Revista Literaria Novelas y Cuentos, Madrid, 12 de setembre de 1948
Un parell de coses: aquest és un toro proto-Osborne, doncs és del 48. Agafar-lo des de darrere, ensenyant el forat del cul i els collons mostra un cop més la genialitat d'en Prieto. Per altra part, el problema del negre i el vermell és supertípic, i passava cada dos per tres; la solució, encara que els impresors no ho veien així, era la de posar vermell sobre tot el negre, de manera que tota la part obscura quedés igual, i alhora amb més força, ja que el vermell potencia el negre. Però això implica posar-hi ganes, dedicació i més tinta, és clar.
Molt interessant!
ResponEliminaJo demanaria el llibre de reclamacions!
ResponEliminaY yo preguntaría de donde se saca esa idea tan mironiana en el toro.
ResponEliminaEl dibujo, a mi entender, es muy bueno
Salut
Queda molt millor, però jo diria que la mala qualitat del paper fa que es noti més.
ResponEliminaUn parell de coses: aquest és un toro proto-Osborne, doncs és del 48. Agafar-lo des de darrere, ensenyant el forat del cul i els collons mostra un cop més la genialitat d'en Prieto.
ResponEliminaPer altra part, el problema del negre i el vermell és supertípic, i passava cada dos per tres; la solució, encara que els impresors no ho veien així, era la de posar vermell sobre tot el negre, de manera que tota la part obscura quedés igual, i alhora amb més força, ja que el vermell potencia el negre. Però això implica posar-hi ganes, dedicació i més tinta, és clar.
És el toro de "Carmen"
ResponEliminaGenial !