És curiós aquest contrast entre les figures de línia i l'obra escultòrica abstracta del gran Alfaro. Em recorda una mica també els dibuixos "realistes" d'en Calder. Des de l'abstracció arriben a un mateix punt figuratiu...
Si un valencià et demana que un dimarts el substitueixis no pots posar qualsevol cosa, i menys amb una coberta de colors falleros però tant poc fallera!
Es precioso.
ResponEliminaCuatro trazos bien definidos y todo asentado sobre el aire.
No es sencillo dibujar así.
salut
Ha, ha... Miquel, el tema de les ombres és la teva obsessió estètica de les il·lustracions.
EliminaLa senzillesa feta art.
ResponEliminaRes més a dir, no trenquem la senzillesa...
EliminaLa simplicitat em recorda la del "Eh, petrel!", el clàssic oceànic del Julio Villar.
ResponEliminaSi però les de Eh, Petrel! eren naïf més per mancança del dibuixant que per buscar un estil!
EliminaUn estil molt naïf i molt personal. M'agrada.
ResponEliminaÉs curiós aquest contrast entre les figures de línia i l'obra escultòrica abstracta del gran Alfaro. Em recorda una mica també els dibuixos "realistes" d'en Calder. Des de l'abstracció arriben a un mateix punt figuratiu...
EliminaFuster i Alfaro! De genolls, galeristes!
ResponEliminaSi un valencià et demana que un dimarts el substitueixis no pots posar qualsevol cosa, i menys amb una coberta de colors falleros però tant poc fallera!
EliminaVeig que ja faig tard...en definitiva, una magnifica il·lustració.
ResponEliminaQuan el cor palpita d'emoció hom sempre fa tard... ;-)
Elimina