Ep, de monarques res de res. Això no és una corona, és un barret. El personatge representa "les trampes" personatges molt mudats que anaven al capdavant del seguici municipal per les festes de la Mercè i altres festes sonades de la ciutat, com ara el Corpus. Fa força anys que van desaparèixer del paisatge festiu de la ciutat, per a la modernitat de l'ajuntament maragallià eren massa tronades. En canvi a Mataró les conserven i encapçalen les desfilades de la Festa major de Les Santes: http://2.bp.blogspot.com/-fgaa-VUEgeY/TicCnTJbakI/AAAAAAAAAHU/MC8FIJYTHuQ/s1600/trampes%2Bmatar%25C3%25B3.jpg
Potser juga amb la proximitat estètica i conceptual entre "les trampes" i la figura de les sotes de la baralla espanyola o les jotes de la barralla francesa, que representen personatges equivalents...
Parece una carta del poker ¡¡¡
ResponEliminaA mi m'agrada!
ResponEliminasiii el Galderich siii...t´agrada el poker de reyes...sobretot si són borbons ¡¡¡
ResponEliminaUna abraçada ¡¡¡
Ha, ha... Miquel, que l'any 1972 encara hi havia Paquito el Chocolatero i el tema de la monarquia encara no se sabia res de res com acabaria!
EliminaDe fet, tampoc se sap ara com acabarà...
No és gaire original, però com a cartell crida l'atenció.
ResponEliminaJuga amb la cosa lúdica, i això està bé, malgrat l'al·lusió monàrquica. M'agrada aquesta manca de minimalisme tan dels 70s.
ResponEliminaEstà molt bé, m'agrada!
ResponEliminaEp, de monarques res de res. Això no és una corona, és un barret. El personatge representa "les trampes" personatges molt mudats que anaven al capdavant del seguici municipal per les festes de la Mercè i altres festes sonades de la ciutat, com ara el Corpus.
ResponEliminaFa força anys que van desaparèixer del paisatge festiu de la ciutat, per a la modernitat de l'ajuntament maragallià eren massa tronades.
En canvi a Mataró les conserven i encapçalen les desfilades de la Festa major de Les Santes: http://2.bp.blogspot.com/-fgaa-VUEgeY/TicCnTJbakI/AAAAAAAAAHU/MC8FIJYTHuQ/s1600/trampes%2Bmatar%25C3%25B3.jpg
Ostres, no en sabia res d'això de les trampes! Ara la mirada és molt diferent i pren més valor.
EliminaTens tota la raó però juga amb l'estètica naipera i és un encert gràfic a més de conceptual!
ResponEliminaPotser juga amb la proximitat estètica i conceptual entre "les trampes" i la figura de les sotes de la baralla espanyola o les jotes de la barralla francesa, que representen personatges equivalents...
ResponElimina