Aquesta col·lecció de cromos, juntament amb les històries del meu avi sobre els seus "safaris" al Marroc, els contes que m'explicava el meu pare cada nit sobre expedicions científiques per tots els racons del món, i alguns llibres que en van portar els reis sobre Àfrica, en van marcar moltíssim i crec que son les culpables, de totes les meves dèries actuals.
Clídice, que el dibuixant -o dibuixants- que van fer els cromos de Vida y Color van ser els nostres educadors -els meus al menys- a nivell visual. I jo els agraeixo el punt d'imaginació que posaven quan no tenien cap referència que copiar. És clar, després em va passar el mateix que el Carles Hernando diu al seu comentari.
Galderich, que el que he publicat és un cromo, i a més dels que eren dobles, o sigui que es desplegaven. Feia d'encapçalament de la secció de races del món.
Núr, benvinguda al bloc. A Vida y Color quasi totes les seccions eren d'animals, excepte la primera, que era "Flores" i les dues últimes, que eren "Anatomía humana" i "Tribus africanas y ocèánicas".
McAbeu, encara estàs a temps per completar el teu àlbum: fes-li cas a la Carme J i ves al mercat de Sant Antoni, que allà encara hi trobaràs cromos d'aquests.
Carles, tenim moltes coses en comú: l'aventura africana, junt amb la ciència-ficció i els tebeos, van marcar la meua infantesa. Ah, i el salacof i les babutxes que el meu avi tenia guardades al mundo (no sé si aquí li dieu així, allà el mundo era una mena de baül gegant).
Els il·lustradors de cromos solen passar força desapercebuts. I mira que ho treballen, que s'han d'inventar cada cosa!
ResponEliminaLeblansky, publica alguna pàgina dels cromos interiors, que ens hem quedat amb les ganes!
ResponEliminaUi, el Vida y Color encara deu córrer per casa. L'hauré de buscar.
ResponEliminaOstres!!! Ma mare tenia aquesta col·lecció de cromos! A mi m'encantaven i els trobava molt, molt ben fets! :) També n'hi havia d'animals, oi?
ResponEliminaJo també l'he de tenir encara per casa. Però segur que no està complet, en aquestes col·leccions sempre hi havia cromos que no sortien mai!
ResponEliminaEl passeig al mercat de Sant Antoni de diumenge per trobar els cromos que no sortien, formava part del joc col·leccionista.
ResponEliminaBons records d'infantesa!
Aquesta col·lecció de cromos, juntament amb les històries del meu avi sobre els seus "safaris" al Marroc, els contes que m'explicava el meu pare cada nit sobre expedicions científiques per tots els racons del món, i alguns llibres que en van portar els reis sobre Àfrica, en van marcar moltíssim i crec que son les culpables, de totes les meves dèries actuals.
ResponEliminaClídice, que el dibuixant -o dibuixants- que van fer els cromos de Vida y Color van ser els nostres educadors -els meus al menys- a nivell visual. I jo els agraeixo el punt d'imaginació que posaven quan no tenien cap referència que copiar. És clar, després em va passar el mateix que el Carles Hernando diu al seu comentari.
ResponEliminaGalderich, que el que he publicat és un cromo, i a més dels que eren dobles, o sigui que es desplegaven. Feia d'encapçalament de la secció de races del món.
ResponEliminaAllau, has de recuperar-lo, que amb el temps s'ha convertit amb una joia absoluta, ni que sigui pels records que ens porta.
ResponEliminaNúr, benvinguda al bloc. A Vida y Color quasi totes les seccions eren d'animals, excepte la primera, que era "Flores" i les dues últimes, que eren "Anatomía humana" i "Tribus africanas y ocèánicas".
ResponEliminaMcAbeu, encara estàs a temps per completar el teu àlbum: fes-li cas a la Carme J i ves al mercat de Sant Antoni, que allà encara hi trobaràs cromos d'aquests.
ResponEliminaQuins bons records, oi Carme? La llàstima és que els nens d'ara els cromos ja no se'ls miren ni de cantó.
ResponEliminaCarles, tenim moltes coses en comú: l'aventura africana, junt amb la ciència-ficció i els tebeos, van marcar la meua infantesa. Ah, i el salacof i les babutxes que el meu avi tenia guardades al mundo (no sé si aquí li dieu així, allà el mundo era una mena de baül gegant).
ResponElimina