L'altre dia en un botiga del carrer Balmes de Barcelona,La general Surfera, l'aparador estava ple de petits robots.... era una passada... i el de la portada del llibre hi era!!!!!
Bona fotografia i molt divertit el joc de paraules. A mi també em sona haver vist el personatge, però no sé on. Al carrer Pintor Fortuny de Barcelona hi ha el Bar Fortuny, tot decorat amb aquesta mena de ninots de totes mides i èpoques.
que xulo "Andy Royd"-android :) el ninotet re-naïf però :P
ResponEliminaL'altre dia en un botiga del carrer Balmes de Barcelona,La general Surfera, l'aparador estava ple de petits robots.... era una passada... i el de la portada del llibre hi era!!!!!
ResponEliminaPreciós dibuix i molt maca la idea de la mà al vidre.
ResponEliminaBona fotografia i molt divertit el joc de paraules. A mi també em sona haver vist el personatge, però no sé on. Al carrer Pintor Fortuny de Barcelona hi ha el Bar Fortuny, tot decorat amb aquesta mena de ninots de totes mides i èpoques.
ResponEliminaUn dels pocs joguets que conservo de la meva infantesa, és un robot japonès clavadet al de la il·lustració.
ResponEliminaClidice, l'Andy és la mar de bonic i dolcet. La història té un regust trist, però romàntic.
ResponEliminaCriticart, així que has vist a l'Andy Roid in person? Jo no he tingut aquesta sort, pscht.
ResponEliminaSM, sabia que t'agradaria ;)
ResponEliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLluis, es veu que ara s'han tornat a posar de moda aquestes joguines antigues. Són molt guapes, la veritat.
ResponEliminaCarles, la majoria d'aquests robots són japonesos. I no podia ser d'altra manera: tu n'havies de tenir un, haw, haw!
ResponElimina