Una rosa així, però feta amb fulls d'un Mortadelo, seria molt més llampant.
Entre el dosificador de cola blanca -que sempre tinc a l'abast- i les serralades de llibres que es drecen al meu estudi, no em costarà gens provocar una florida de noves estirps de roses semblants: L'Zweig, la Lenz, la Wei, la diabòlica Bierce...
Ehem, jo vull entendre que amb aquesta rosa, el company Galderich deu haver volgut obrir l'aixeta al kistch i al best-seller gràfic. És a dir, a fer una galeria on tot tingui cabuda, incloent-hi aquesta rosa de paper que espero que mai ningú no s'atreveixi a oferir-me -ferir-me, seria més adient.
Estimats tots, en una diada tant kitsch com aquesta què millor que aquesta rosa! Com diu en Lluís, digne de "treballs manuals" que en Girbén segur que tunejarà millor. Leblansky, sempre he penjat coses kistch, del que en sóc un fanàtic... són l'essència de la vida!
Just ahir la meva filla petita me'n va regalar una feta per ella a la biblioteca del barri. Però no era fet de paper reciclat sinó de paper de seda. No va parar fins que li vaig aportar una mica d'aroma, articficial també, en forma de gotetes de colònia.
És el "2 en 1" ideal :-DD
ResponEliminaBon Dia de Sant Jordi!
Una rosa blanca, el color de la puresa.
ResponEliminaFeliç diada de St. Jordi i si aneu a les Rambles comte amb les carteres.
McAbeu,
ResponEliminaNo hi ha res com el kischt per a aquestes compactacions estranyes!
Carles,
ResponEliminael tema de les carteres ho dius per les parades de llibres que podem temptar-nos...
Gallderich, em referia als pickpockets's romanesos.
ResponEliminaUps! perdona per això del Gall, però sona bé.
ResponEliminaMaca la rosa. Ara falten les instruccions per reproduir-la. :-)
ResponEliminaBona Diada!
Maca però il·legible. Bona diada a tothom!
ResponEliminaGalderich, deixa'm que aprofiti la teva entrada d'avui per felicitar als Jordis i les Jordines.
ResponEliminaFeliç Sant Jordi!
me'n prenc una si no us fa res :) bona diada :D
ResponEliminaUna rosa així, però feta amb fulls d'un Mortadelo, seria molt més llampant.
ResponEliminaEntre el dosificador de cola blanca -que sempre tinc a l'abast- i les serralades de llibres que es drecen al meu estudi, no em costarà gens provocar una florida de noves estirps de roses semblants: L'Zweig, la Lenz, la Wei, la diabòlica Bierce...
No és per desmerèixer res ni ningú, però s'assembla molt als "treballs manuals" que fem a l'escola...
ResponEliminaEhem, jo vull entendre que amb aquesta rosa, el company Galderich deu haver volgut obrir l'aixeta al kistch i al best-seller gràfic. És a dir, a fer una galeria on tot tingui cabuda, incloent-hi aquesta rosa de paper que espero que mai ningú no s'atreveixi a oferir-me -ferir-me, seria més adient.
ResponEliminaEstimats tots, en una diada tant kitsch com aquesta què millor que aquesta rosa! Com diu en Lluís, digne de "treballs manuals" que en Girbén segur que tunejarà millor.
ResponEliminaLeblansky, sempre he penjat coses kistch, del que en sóc un fanàtic... són l'essència de la vida!
Molt bona diada, llibròfil! La rosa, maca, però li falta la sang del drac.
ResponEliminaN'acaba de florir una d'igualeta a cal Gazo. Salut, princesos!
ResponEliminaPreciosa!! Bona Diada de Sant Jordi a vosaltres dos també! :D
ResponEliminaJust ahir la meva filla petita me'n va regalar una feta per ella a la biblioteca del barri. Però no era fet de paper reciclat sinó de paper de seda. No va parar fins que li vaig aportar una mica d'aroma, articficial també, en forma de gotetes de colònia.
ResponEliminaGazo,
ResponEliminaEl proper any la fem amb fulls de diccionari i tacada de sang d'algú que faci molts barbarismes... Et farà més patxoca en el bloc! :-)
Núr,
ResponEliminaIgualment, bon dia de Sant Jordi!
Eulàlia,
ResponEliminaVaig ràpid a posar-li perfum a la rosa per arriba al súmmum del kitsch! Sempre podem anar més enllà i en això els nens ens ajuden moooooolt!