Cartell penjat a l'anomenada Rotonda del Vichy, a la carretera que va de Dosrius a Canyamars. Autor desconegut. El pixelat és nostre, les samarretes del Betis, no.
Que Biba er Beti mar que pierda! Això és estimar-se els fills. Segur que qui ho ha fet, si ho sent així! Els nens quan siguin grans potser voldran esborrar aquest episodi de la seva vida i sempre els quedarà aquest post.
Puigmalet, no sé massa bé la història de la rotonda del Vichy, pèro em sembla que el seu nom ve justament d'un camió accidentat que anava carregat d'ampolles de Vichy. El que no sé és si quan va passar això també hi havia penjat algun cartellet d'aquests :)
Cartell penjat a l'anomenada Rotonda del Vichy, a la carretera que va de Dosrius a Canyamars. Autor desconegut. El pixelat és nostre, les samarretes del Betis, no.
Quants accidents no deu haver en aquest punt...
ResponEliminaLeblansky,
ResponEliminaAixò és una obra mestra del kitsch!
La pregutna és: els has felicitat ja o no?
ResponEliminaSi estan exposats en un lloc públic, calia pixelar-los? La Primera Comunió es considera un esport? Olímpic?
ResponEliminaSento vergonya aliena. Els meus pares em fan això i no els torno a dirigir la paraula mai més.
ResponEliminaQue Biba er Beti mar que pierda!
ResponEliminaAixò és estimar-se els fills.
Segur que qui ho ha fet, si ho sent així!
Els nens quan siguin grans potser voldran esborrar aquest episodi de la seva vida i sempre els quedarà aquest post.
Puigmalet, no sé massa bé la història de la rotonda del Vichy, pèro em sembla que el seu nom ve justament d'un camió accidentat que anava carregat d'ampolles de Vichy. El que no sé és si quan va passar això també hi havia penjat algun cartellet d'aquests :)
ResponEliminaGalderich, quasi és art efímer: té data de caducitat aquest diumenge proper.
ResponEliminaSM, si es dona el cas de trobar-me als dos nens en qüestió, els felicitaré :)
ResponEliminaAllau, els he pixelat pensant en els nens. Que els pares els exposin públicament és una cosa, però si fos jo a mi no em faria gràcia.
ResponEliminaCarles, penso com tu.
ResponEliminaCarme, si aquest post ha de ser el record omnipresent d'u trauma infantil, l'esborro ara mateix, haw, haw!
ResponElimina